Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

xxviii Joaquim Botet y Sisó
tals y senyorials són semblants a les que s'usaren a l'època feudal y força
variades; y les reyals, fora les dels dos primers reys y
les de doblenc de
Jaume I, totes les altres de bilió, plata v coure, ab comptadissimes excepcions
que farem notar en son lloc, mostren un aspecte uniforme : el cap o
bust reyal, de costat, al anvers, y al revers, una gran creu que parteix en
quatre parts tota l'aria de la moneda, cantonada la creu als quatre espays
buyts que queden entre sos braços per dos anellets y per sis punts o besants,
contraposats als buyts els anellets un a un y els sis punts acoblats de tres en
tres en disposició triangular. Es un fet notable que moltes de les monedes lo-
cals catalanes, entre elles quasi totes les de plata encunyades durant l'aixecament
de Catalunva cuntra'l govern de Felip 1 V, adoptessin pel revers aquesta
meteixa emprem pta. Les d'or, tutes reyals, foren de variades empremptes;
les de les primeres que s'encunyaren, els florins, foren, com ja llur nom ho
indica, una copia de l'emprempta de les monedes de Florència; els timbres
del temps de Joan I tenen, al anvers, la figura entera del rey dret y de
cara, y al revers, l'escut reyal timbrat ab son capell de guerra; les restants,
ab excepció d'algunes de Carles y Joana, porten el bust reyal al anvers y
l'escut reyal al revers. Les locals, de coure, són d' empremptes variades, freqüentment
heràldiques, v moltes porten al anvers el cap o el bust del rey;
als senyals encunyats al principi del regnat de Ferran 11, en lloch del bust
reyal hi hà l'inicial del nom o 'I nom enter de la població que'ls encunyà.
El fet, freqüentíssim en tots els temps, de l'imitació o copia de les em-
premptes de les monedes, quan no obeeix a un propòsit de frau o d'especulació
ilícita, s'explica pel desitg d'afavorir la circulació de la moneda,
gravanthi empremptes iguals o semblants a les de les monedes més acredi-
tades al comerç, y, a l'Edat antiga, també a les de les monedes que per la
llur bellesa provocaven l'admiració de tothom. El coneixement de la filiació
de les empremptes es molt convenient pera la classificació cronològica de
les monedes, y es un aforisme numismàtic que les que s'imiten son quasi
bé sempre les contemporànies. Aquesta regla, no obstant, admet alguna
excepció, com ho es la copia a Catalunya, ab el nom de írentins^ durant la
primera meytat del sigle xvii, de les excelenls dels Reys Caiòlichs.
De les empremptes de les monedes, en llur aspecte artístic, direm poques
paraules, per que solament les de 1' Edat antiga mereixen ésser considerades
en aquest concepte. Les més antigues son un trassumptc de l'art arcayca en
ses demés branques. Obtenen llur major grau de perfecció vers l'any 400 y
durant tot el sigle iv avants de Jesucrist. Comencen després a decaure, però
conserven sempre un segell artístic fins al sigle 111 deia nostra Era. Des del