Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 313
en temps d'Alfons IV. Com, durant el govern de Joan II, se n'hi encunya-
ren en dues tongades, igual que de croats, la primera del any 1468 al 1463,
y la segona en l'any 1474, y'ls diners que corresponen a cada una d'elles
no's distingien més que pel pes, ja qu'els primers eren de la talla de 24 sous
el marc y '1 segons de la talla de 30 sous; no hi hà altre recurs que pesarlos
si's vol saber a quin del dos períodes pertany cada exemplar dels que's
conserven. I.lur pes respectiu ha d'ésser aproximadament el de o•825 y'l
de o'GSg grams, dels quals, a la lley de dos diners, solsament la sexta part
era de plata fina.
Dels rocaberiins encunyats a Gerona, que són les monedes descrites ab
els ns. 415, 416, 417 y 418, n'hi hàn nombroses varietats de cuny, que su-
posen freqüents emissions. En els que porten la llegenda més complerta,
s'hi llegeix, al anvers : + lOANNES : D : GRA : REX, y al revers, -f CI-
VITAS : GERVNDE. Fora les llegendes y l'escudet reyal qu" alguns exemplars
tenen en elles intercalat, en lo demés són copia exacta dels diners
rossellonesos de qu' acabem de parlar, y suposem ho eren també de la seva
lley y talla, al menys els de les primeres emissions. Molt abiat se n'encu-
nyaren de menys valor intrínsec y n'hi hàn que tenen l'apariencia de coure
pur, lo qual ocasionà'l descrèdit d'aquestes monedes. La llur encunyació
començà l'any i4'33 y cessà quan la rendició de Gerona al duc de Lorena
l'any 1469.
Els documents que donem a conèixer respecte dels pacífics, ens excusen
de comentar els descrits ab els ns. 419 a 42G, un y altre enclosos. Farem,
no obstant, present que tots tenen la llegenda escrita en lletres romanes o
llatines, malgrat qu'en aquella època, y fins algun temps després, s'usava
encare en les llegendes de les altres monedes el caràcter gòtic, al menys en
nostre pays, y que s'hi troba gravat, per primera vegada en la numismàtica
catalana, el nombre ordinal corresponent al nom del rey durant qual go-
vern s'encunyaren :
Pclnis qiiarlus, Roialus prÍDius. Havent sigut intro-
duïda l'encunyació de pacífics a Catalunya pel rey Pere de Portugal, resulta
indubtable que la quarterola de Joan II, descrita ab el n. 426, fou feta en-,
cunyar per aquest rey, ab seguretat a Barcelona, després d'acabada la
guerra, això es, després del any 1472. Llurs tipus són copiats dels dels pa-
cífics de Pere de Portugal y de Renat d'Anjou, y no es diferencien d'aquèsts
més qu'en la forma del escut del revers y en les llegendes. En les llegendes
se suprimeix en el anvers l'ordinal, y en el revers l'advocació relligiosa,
substituintla ab l'indicació dels Estats, ademés dels d'Aragó, d'ont era rey
Don Joan, com a continuació y complement de la llegenda del anvers. ^:Es
Institut d'Estudis Catalans.
^o