Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes xxi
tall, si 's tracta de plata, pren el nom de bilió. Alguns antics documents
catalans l'anomenen, com veurem, bossonaya^ bassonalla, bali^07ialla, paraula
qu'En Salat creu equivocadament que significa una mena de mone-
da o qu'es el nom propri d' una moneda, essent aixís qu'es un calificatiu apli-
cat a tota mena de monedes ab molta lliga. Per llur color fosc, també 's
califiquen als documents, aquestes monedes, de negres y brunes.
A les monedes d'or, però barrejat ab plata, se les diu d'eleclron, per ser
aquest el nom que "Is antics donaren a aquesta barreja. Alguns numismà-
tics moderns donen també aquest nom al metall de les monedes d'or de
baixa lley, o ab molta lliga de plata o d'altres metalls. Nosaltres sospitem
que 'Is calificatius de l'oals., vovalls. i-ovalleiisis, qu'en certs tempsse donen
a aquesta mena de monedes en documents de Catalunya, pot expressar el
meteix concepte.
De la lley de les monedes s'han derivat a Catalunya els noms o califica-
tius ab qu'algunes delies han sigut conegudes. Al principi se n'hi encunva-
ren de plata fina, a mitjans del sigle xi se començà a posarhi força lliga, y
a derrers del sigle següent la lliga representava ja 'Is dos terços del pes de
les monedes. Aquesta augmentà encara durant la major part del regnat de
Jaume I, essent de cinc sextes parts del pes de les monedes, però disminuí,
vers els derrers anys del meteix regnat, a les tres quartes parts del dit pes, y
en aquesta proporció quedà legalment fixada durant varis sigles. A la mone-
da que tenia quatre diners de lley, se VüinomQno.xQ. qualernal o de quaiern:
a la que'n tenia dos, doblencha., de doblench y de dobleí, y a la que'n tenia
tres, iej'ual^ teniencha o ífe /ern. Quan Pere II, a derrers del sigle xni, resta-
blí l'encunyació de la moneda de plata, creant el Real^ Croai o Gros., l'acomodà
al sistema de la moneda de bilió, donantli '1 valor de 12 diners de
tern, o sigui 'I d'un sou de moneda. Pernohaverho fet així Pere III al crear
la moneda d'or a mitjans del sigle xiv, se 'n seguiren molts inconvenients.
El valor intrínsec de les monedes, qualsevol que sigui '1 metall o metalls
de que 's composin, no pot ésser un valor constant y fixe, puig depèn del
que tinguin a cada moment els metalls al mercat.
Valor legal es el qu'atribueix el poder públic a les monedes qu'cncunya,
y per qual valor aquestes deuen ses preses y donades per tols els seus sotmesos.
No cal recalcar la conveniència de qu'aquest valor s'acosti lo més possi-
ble al real o intrínsec que tenen les monedes y 'Is perjudicis qu'en cas con-
trari 's produeixen. Es aquesta una matèria que tracten extensament els
autors d'Economia Política y que no deuen oblidar els governants.