13.05.2013 Views

Ub'ee Ch'ateem Maya' Achi. pdf

Ub'ee Ch'ateem Maya' Achi. pdf

Ub'ee Ch'ateem Maya' Achi. pdf

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

90<br />

4<br />

0<br />

Equilátero Junamatzaal<br />

Junam = igual<br />

a = vocal epentética<br />

Tzaal = lados<br />

E la jun uleew junamatzal.<br />

Aquel terreno es equilátero.<br />

Equivalente Xaqijunaam<br />

Xaqi = siempre<br />

Junaan = igual<br />

Pa qach’a’teem jay, yey, xaqijunaan.<br />

En <strong>Achi</strong> la “Y” se escribe en dos formas y es equivalente.<br />

Errante Ekiil<br />

Ek = ir<br />

-iil = sufijo abstracto<br />

Ri ekiil ke’k pa taq ju jun tinamit.<br />

El errante va de un pueblo a otro.<br />

Errar Sachiil<br />

Sach = perder<br />

-iil = sufijo abstracto<br />

Ri sachiil xintz’ibaj pa wuuj.<br />

El error lo escribí en el papel.<br />

Erupción Q’aaq’wol<br />

Q’aaq’ = fuego<br />

Wol = pelota<br />

Ri q’aaq’wol kuyoj juna tinamit.<br />

La erupción destruye a un pueblo.<br />

Escaleno Junamtutzaal<br />

Junam tu = no es igual<br />

Tzaal = lados<br />

E la jun uleew na junamtutzaal.<br />

Aquel terreno es escaleno.<br />

Actualización Lexical <strong>Achi</strong>

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!