CADS10 Castellano. 2006 - Generalitat de Catalunya

–reforma regulatòria– partia de la base que un conjunt d’intervencions puntuals
(com ara l’eliminació d’algunes regles o la revisió d’altres) permetria assolir una
situació òptima. Per contra, la perspectiva de gestió regulatòria –també
anomenada de gestió de la qualitat regulatòria– planteja abordar la reforma com
un procés dinàmic i permanent, intrínsec al propi rol del govern que ha de
vetllar per la qualitat de les normes. Finalment, la noció de política regulatòria,
vigent ja en molts països, està més relacionada amb la cerca proactiva de la qualitat
a través de la implementació de polítiques transversals.
c) Aparició recent del concepte de governança regulatòria. Aquest concepte
s’insereix dins de la noció més àmplia de governança, i fa referència al fet que
les funcions regulatòries impliquen un conjunt complex d’actors regulatoris que
van més enllà del govern precursor i que inclourien també actors de diferents
nivells governamentals o d’altres tipologies d’actors estratègics.
1.1.2. L’AIR com a eina de millora de la regulació
Qualsevol estratègia regulatòria utilitza instruments per dur a terme els seus objectius.
Un dels instruments més comunament utilitzats ha estat l’avaluació de l’impacte regulatori
(AIR), eina de suport a la presa de decisions que analitza de forma sistemàtica els
impactes positius i negatius que podrien derivar de les propostes de regulació. Es
tracta normalment d’una eina d’avaluació ex-ante, és a dir, que s’aplica abans de
l’adopció d’una determinada regulació. Tanmateix, també es pot aplicar un cop la
legislació en qüestió ha entrat en vigor (aplicació ex-post).
Els governs que utilitzen l’AIR n’han definit quatre objectius principals (Jacobs,
1997):
Objectius de l’AIR (Jacobs, 1997)
1. Millorar la comprensió dels impactes reals de l’acció governamental
L’AIR proporciona informació sobre els impactes positius i negatius de l’acció
governamental, enriquint les bases informacionals del procés de presa de decisions.
202