CADS10 Castellano. 2006 - Generalitat de Catalunya

Així, d’una banda, els objectes d’anàlisi s’han escollit pel seu interès substantiu, és
a dir, per constituir països capdavanters en la implantació de l’AIR (Regne Unit i Holanda)
i disposar, conseqüentment, de metodologies d’aplicació madures fruit d’un llarg procés
d’aprenentatge institucional. D’altra banda, s’ha tingut en compte la rellevància dels
casos d’estudi pel que fa al procés, referint-nos aquí a l’interès del seu disseny organitzatiu
per a Catalunya, ja sigui per tenir una experiència recent en la incorporació de l’AIR
en el seu entramat administratiu (com seria el cas d’Itàlia) com per constituir exemples
d’aplicació “regional” de l’avaluació (Escòcia i Toscana).
2.2.2. Marc analític
L’anàlisi descriptiva gira entorn a tres eixos principals: una primera contextualització
de la introducció de l’AIR a cada nivell político-territorial analitzat, una presentació
detallada de la metodologia d’aplicació utilitzada en cada cas i, finalment, una
exposició del disseny organitzatiu pel qual s’ha optat en els diferents casos analitzats.
Marc per a l’anàlisi descriptiva
Contextualització de la introducció de l’AIR
Etapa d’introducció: Quan es va introduir l’AIR?
Objectius i motivacions subjacents: Quin/s objectiu/s perseguia la seva
introducció? Quines eren les motivacions subjacents a la seva introducció?
Evolució històrica de l’AIR: Com ha evolucionat l’instrument des de la seva
introducció? Com ha evolucionat l’assignació de responsabilitats?
Metodologia d’aplicació
Abast de l’avaluació: Quin tipus de propostes són objecte d’avaluació?
Tipus de requeriment: La necessitat de dur a terme AIR, és un requisit
legislatiu? Va ser introduïda per llei?
Formalització de la metodologia: Existeixen guies oficials?
Fases del procés: Està el procés estructurat en fases de menor a major nivell
d’esforç analític?
Passos a seguir: Quins són els passos per al desenvolupament de la
metodologia?
210