CADS10 Castellano. 2006 - Generalitat de Catalunya

L’estratègia europea de millora de la regulació (European Governance: Better
Lawmaking –COM (2002) 275 final) estableix tres eixos d’acció bàsics en matèria
regulatòria:
a) simplificar i millorar el context regulatori
b) promoure una cultura de diàleg i participació
c) sistematitzar l’ús de l’avaluació d’impacte al si de la Comissió Europea.
En aquest sentit, la Unió Europea ha adoptat l’avaluació d’impacte (Impact
Assessment) no només com un dels pilars en què es fonamenta el seu marc per a
l’elaboració legislativa, sinó també com a eina per assolir una implementació més
holística de l’Estratègia Europea per al Desenvolupament Sostenible (comunicació
de la Comissió de 15 de maig de 2001, COM (2001) 264). L’avaluació d’impacte (a
partir d’ara, AI) se situa, doncs, en la intersecció entre les polítiques per a la millora
de la regulació i les polítiques per al desenvolupament sostenible.
L’AI va ser introduïda l’any 2002 mitjançant una comunicació de la Comissió –COM
(2002) 276 final. Segons la Comissió Europea, aquesta eina integra i reemplaça totes
les avaluacions d’impacte parcials –avaluació de l’impacte sobre les empreses,
avaluació de gènere, avaluació ambiental, avaluació de l’impacte regulatori, etc. – i
cobreix els impactes econòmics, ambientals i socials d’una manera integrada i
equilibrada en una sola eina. És a dir, els tres pilars de la sostenibilitat. A nivell
europeu, es preveu que aquesta eina s’apliqui a totes les iniciatives importants que
presenti la Comissió Europea en el seu Programa anual de treball (propostes
regulatòries, Llibres Blancs, etc.).
La Comunicació de la Comissió planteja una AI estructurada en dues fases ben diferenciades:
l’avaluació preliminar i l’avaluació d’impacte ampliada. El procés de revisió interna
de la Comissió sobre el desenvolupament de l’AI, però, ha revertit en canvis en la
metodologia de l’AI, de forma que les noves guies per a l’avaluació –emeses el 15
juny del 2005– ja no incorporen la distinció metodològica en dues fases.
En efecte, l’anàlisi dels resultats de la revisió va fer optar per una nova metodologia
basada en la idea de “full de ruta” únic, tenint en compte el principi d’anàlisi
proporcionada (com més impacte potencial, més esforç analític). Així, la nova AI es
basa en un seguit de passos analítics molts similars als de l’AIR, però partint d’una
perspectiva de sostenibilitat.
207