CADS10 Castellano. 2006 - Generalitat de Catalunya

2. Integrar objectius polítics múltiples
L’AIR pot ser utilitzada com a marc comú integrador per exposar els impactes
i vincles entre polítiques, i per atorgar als decisors una capacitat per sospesar
interessos en competència.
3. Millorar la transparència i la consulta
L’avaluació regulatòria està estretament relacionada amb processos de
consulta pública en molts països. La incorporació de l’AIR en les consultes
ha augmentat la transparència dels processos regulatoris, ha proporcionat un
major control de la qualitat de les avaluacions d’impacte, i ha millorat la
informació en la qual es basen les decisions.
4. Millorar la rendició de comptes governamental
L’AIR pot millorar la implicació i la rendició de comptes dels decisors, ja que
proporciona informació clara i detallada, i mostra com les decisions
governamentals beneficien la societat.
Tot i aquests objectius comuns, el propi Jacobs (1997) reconeix que l’AIR és una eina
flexible. Alguns països limiten l’avaluació a l’anàlisi dels impactes sobre les empreses,
mentre que d’altres duen a termes avaluacions més exhaustives que inclouen l’anàlisi
dels impactes socials, ambientals i econòmics. És per això que ha estat una eina utilitzada
tant en estratègies de desregulació com en aquelles dirigides a la qualitat regulatòria.
Hi ha un creixent cos de literatura que intenta explicitar convergències entre les AIR
de diferents països, tant a nivell substantiu (de contingut) com procedimental (de procés),
i intents d’establir estàndards internacionals i bones pràctiques. En aquest sentit, el
Mandelkern Report –informe preparat l’any 2001 per un grup assessor d’alt nivell constituït
per experts en regulació dels Estats membres de la UE i de la Comissió Europea–
203