CADS10 Castellano. 2006 - Generalitat de Catalunya

2.3.2. Lliçons apreses
A partir del marc teòric relatiu a les AIR 4 , dels casos d’estudi d’avaluacions regulatòries
analitzats i de l’experiència de l’AI europea acumulada fins ara, es poden derivar una
sèrie de lliçons apreses que poden actuar com a principis-guia per a l’elaboració
d’una Avaluació d’Impacte de la Regulació sobre la Sostenibilitat (AIRS). En aquest
sentit, podem destacar els principis-guia següents:
a) Integració en la política regulatòria i en la política per al desenvolupament
sostenible (DS).
L’AIRS s’ha d’incloure en el context d’una política regulatòria més àmplia que incorpori
el compromís amb el desenvolupament sostenible. La política per al DS també
ha d’incorporar l’AIRS com a instrument d’integració horitzontal del DS.
b) Generació de l’avaluació de forma endògena al procés regulatori.
La manca d’un estàndard d’obligat compliment per a l’AIR ha revertit en una
avaluació molt integrada al procés que intenta avaluar. En efecte, la metodologia
i el procés d’avaluació de les AIR estudiades han estat generats endògenament
(des de dins del procés i partint d’un profund coneixement d’aquest). Això les
diferencia d’altres metodologies d’avaluació generades exògenament als
processos que intenten avaluar (per exemple, a partir de directives europees).
Una avaluació de l’impacte de la regulació sobre la sostenibilitat (AIRS) haurà
de partir d’una anàlisi del procés regulatori objecte d’avaluació.
c) Desenvolupament d’una metodologia d’avaluació transversal al procés regulatori.
L’AIRS haurà de basar-se en una metodologia que aconsegueixi sistematitzar
la informació necessària per tenir en compte la sostenibilitat en la presa de decisions
regulatòria. Haurà de començar al més aviat possible en el procés regulatori i
tenir en compte les fases següents: definició del problema a adreçar, determinació
d’objectius polítics, presentació de les opcions per assolir els objectius, anàlisi
d’impactes de les opcions, comparació de les opcions i seguiment i avaluació.
d) Concreció d’una metodologia en una fase i aplicació de l’anàlisi proporcionada.
Tot i les bondats dels processos estructurats en diverses fases, de menor a major
nivell d’esforç analític, dissenys d’aquest tipus (avaluació preliminar – avaluació
aprofundida) de vegades poden ser sotmesos a pressions polítiques per no anar
més enllà de l’avaluació preliminar. En qualsevol cas, per tal de no sobredimensionar
4
Especialment: Mandelkern Report (2001), Deighton-Smith (1997) i OCDE (2002).
216