CADS10 Castellano. 2006 - Generalitat de Catalunya

que té en compte impactes econòmics, socials, ambientals i institucionals (de control
de compliment, bàsicament). Amb l’ús flexible dels seus tres tests, Holanda té en
compte impactes de caire econòmic, ambiental i de control de compliment, i incorpora
alguns impactes socials dins del test d’impacte sobre les empreses.
L’avaluació més limitada és la italiana, atès que tan sols considera criteris d’avaluació
econòmics, socials i els relatius a l’Administració. El requeriment de l’anàlisi costbenefici
és clau en aquest sentit, ja que mena a abordar tan sols els impactes més
fàcilment monetaritzables. Els àmbits territorials que requereixen la consideració
d’un espectre més ampli d’impactes són més flexibles quant al mètode analític,
s’alternen les dades qualitatives amb les quantitatives i, entre aquestes darreres,
dades expressades en unitats de mesura diferents (monetàries o físiques). En lloc
d’intentar encabir totes les dades en una anàlisi cost-benefici –per les reconegudes
dificultats de valoració monetària de certs “béns” ambientals– s’opta per la
comparació de valors desiguals.
El grau de descentralització de l’avaluació és total a Holanda, el Regne Unit i Escòcia,
on són els propis tècnics dels ministeris proponents de la regulació els encarregats
d’elaborar l’AIR. La descentralització es podria considerar intermèdia a nivell central
italià, on la segona fase d’experimentació preveu la creació d’unitats d’AIR a cada
departament per tal d’elaborar les avaluacions in situ 2 .
Contràriament, a la Toscana el nivell de centralització és total, els tècnics reguladors
no tenen cap rol en el procés ja que és un grup especialitzat situat al Comitè Tècnic
de Programació –la Unitat Tècnica Legislativa (UTL)– el que s’encarrega de l’elaboració
de les AIR. Així, doncs, en tots els casos analitzats excepte a la Toscana es produeix
una distribució clara de responsabilitats entre els ministeris i un cos central de revisió
i control de qualitat 3 . A la Toscana, ambdues funcions, elaboració i revisió, recauen
sobre el mateix equip de treball (UTL), amb què s’aïllen l’avaluació del procés
regulatori en qüestió i es dificulta la revisió objectiva de les AIR.
2
No es preveu, per tant, que siguin els propis reguladors els que elaborin les AIR. Aquestes unitats departamentals
serien molt diferents de les Departmental Regulatory Impact Units britàniques, atès que només
s’encarregarien d’assessorar i donar suport als reguladors.
3
A nivell central italià es preveu diferenciar una unitat central i diverses unitats departamentals.
214