CADS10 Castellano. 2006 - Generalitat de Catalunya

2. La pràctica internacional relativa a l’AIR
2.1. Introducció a l’experiència internacional
Un nombre creixent de països utilitzent l’AIR. Així, malgrat que només dos o tres
països de l’OCDE utilitzaven l’AIR l’any 1980 (OCDE, 2002), a principis de l’any
2001, 20 dels aleshores 28 membres ja aplicaven aquest tipus d’avaluació, per
bé que l’abast del seu ús era diferent (Garg i Kabra, 2004).
Segons l’estudi de Formez (2004), a Europa les AIR estan oficialment reconegudes
a Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Hongria, Itàlia, Holanda, Polònia, Suècia
i Regne Unit, amb nivells d’aplicació variables. D’entre tots aquests casos
d’aplicació, el mateix estudi conclou que el Regne Unit, Dinamarca i Holanda
poden ser considerats avui en dia com els països europeus amb més experiència
en el desenvolupament i aplicació de l’avaluació regulatòria.
L’AIR és poc utilitzada a nivell regional o local. No obstant això, algunes regions
europees han començat a introduir l’AIR. A la Gran Bretanya, Escòcia disposa
d’un sistema d’AIR propi. A Itàlia, el mateix Formez (2004) assenyala que la Toscana,
la Basilicata i el Friül Venezia-Giulia han desenvolupat els seus propis projectes
pilot, i destaca també l’existència d’un projecte pilot a nivell municipal (municipi
de Lucca).
2.2. Metodologia per a l’anàlisi de l’experiència internacional
2.2.1. Selecció de casos d’estudi
Aquest informe no pretén oferir una perspectiva general de tota l’experiència
internacional existent relativa a l’ús de les AIR, ni tampoc presentar una visió
homogènia de la seva aplicació en un nivell político-territorial concret (estatal,
regional, local). La nostra aproximació a la pràctica internacional parteix de la
revisió d’experiències relatives a l’avaluació de la regulació (AIR) a Europa i
pretén oferir una anàlisi aprofundida d’un nombre de casos limitat –Regne Unit
i Escòcia, Itàlia i Toscana, i Holanda– que han estat seleccionats per la seva
rellevància per al cas català, tant des d’un punt de vista substantiu com de
procés.
209