CADS10 Castellano. 2006 - Generalitat de Catalunya

augmentant la capacitat de l’Administració de produir regulacions de major qualitat”.
No obstant això, la mateixa OCDE observa dos aspectes d’interès sobre les
limitacions de la situació a l’Estat espanyol (OCDE 2000):
a) poca capacitat per supervisar el compliment dels requeriments
b) inexistència de normes, directrius o pautes que guïin l’elaboració de les regulacions.
Aquestes mancances que l’OCDE destaca respecte al procediment reglamentari a
nivell estatal són totalment traslladables a l’àmbit català. Tot i que alguns dels tràmits
que conformen el procés regulatori a Catalunya puguin aportar elements destinats
a millorar la comprensió dels pros i contres de l’acció governamental, no sembla possible
poder concloure que la manera com es realitzin faciliti prou elements al decisor sobre
l’impacte de les regulacions que es volen adoptar.
Per poder reeixir en aquesta línia cal avançar en l’educació i sensibilització de tota
l’Administració sobre aquestes qüestions. En la majoria dels casos els tràmits es compleixen,
però el seu contingut és molt poc satisfactori. Per tant, no és tant una qüestió de
compliment de la legalitat com de sensibilitat de l’Administració.
La competència autonòmica per regular el procés regulatori a Catalunya és, a parer
nostre, títol competencial suficient per poder incorporar elements que permetin
portar a terme l’avaluació de l’impacte regulatori. Una mostra és la recent (2001) incorporació
al procediment regulatori català de la necessitat d’elaborar l’”informe interdepartamental
d’impacte de gènere”.
Una reforma del procés regulatori que inclogués la necessitat de dur a terme una AIR
podria fer-se bé modificant la regulació actual del procediment reglamentari
que fa la Llei 13/1989, de 14 de desembre, bé incorporant nous tràmits en el
procediment actualment vigent. La primera opció podria suposar un canvi més
radical i, per això mateix, assumit pels diferents actors que intervenen en aquest procés.
El segon es pot quedar en la simple addició d’un nou informe o document en la tramitació
del procediment reglamentari com ha succeït, per exemple, amb la incorporació de
l’avaluació de l’impacte de gènere. Així doncs, de la mateixa manera que es va introduir
l’òptica de la igualtat de gènere a través del tràmit relatiu a l’informe interdepartamental
d’impacte de gènere, es podria introduir l’òptica de la sostenibilitat (i més tenint en
compte que la primera és, de fet, un component de la segona).
Ara bé, aquesta seria una proposta de màxims. La introducció de l’AIRS també podria
passar per l’establiment de procediments de caràcter voluntari, de forma que cada
222