CADS10 Castellano. 2006 - Generalitat de Catalunya

Com es pot deduir de la taula de continguts, la nostra proposta d’AIRS, en la línia
de l’avaluació de l’impacte regulatori i l’avaluació d’impactes de la Comissió Europea,
no és una avaluació d’un esborrany de proposta regulatòria acabat sinó que
constitueix una nova manera d’elaborar propostes regulatòries.
A més a més, cal advertir que una avaluació d’impacte multidimensional qualsevol
no serà una avaluació d’impacte sobre la sostenibilitat. L’avaluació haurà de prendre
com a marc de referència els principis del desenvolupament sostenible, tal i com han
estat adaptats a l’àmbit territorial on es desenvolupa l’avaluació en qüestió. La
Comissió Europea utilitza, per exemple, els principis de l’Estratègia Europea de
Desenvolupament Sostenible.
A nivell català, l’Agenda 21 de Catalunya –en vies de finalització– podria esdevenir
el marc de referència per a l’avaluació. A més a més, i paral·lelament, es podrien anar
desenvolupant una sèrie de principis sectorials com ara els criteris per a l’avaluació
ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal desenvolupats pel Departament
de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
3.2.2. Introducció al disseny organitzatiu
El disseny organitzatiu fa referència a com estructurar la introducció de l’AIRS en el
context dels processos ja existents i a com articular els diferents actors entorn a la
metodologia d’aplicació. Així doncs, si bé anteriorment ens hem referit a aspectes
de contingut, ens referirem aquí, més breument, a aspectes de procés.
Inicialment, cal destacar que la incorporació de l’AIRS hauria de partir d’un escenari
de maximització del compromís polític, que permetés incloure l’AIRS en el context
d’una política regulatòria més àmplia compromesa amb els principis del desenvolupament
sostenible. De retruc, la política per al desenvolupament sostenible (DS) també
hauria d’incorporar l’AIRS com a instrument d’integració horitzontal del DS.
Pel que fa al disseny organitzatiu pròpiament dit, es recomana que la introducció de
l’AIRS s’articuli a partir de la creació d’una unitat de coordinació situada en una posició
central al govern, situació que, com hem observat en la nostra anàlisi comparativa,
ofereix millors condicions per adoptar una visió governamental holística (recordem
que posicions més tangencials confereixen un cert biaix en funció dels objectius del
ministeri o departament hoste). A partir de la creació d’aquest ens difusor, el procés
d’introducció de l’AIRS hauria de ser gradual, amb una fase d’experimentació inicial.
226