Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

endògens del territori per tal d’aprofitar les avantatges comparatives respecte a
altres territoris que simplement n’hi tindran unes altres de diferents. Aquests
inclouen des del paisatge fins la cultura popular, les construcció agràries
tradicionals o la parla autòctona. Des d’aquesta escala local es posa de manifest
la multifuncionalitat de l’activitat agrària en tant que és preservadora i
promotora d’aquestes amenitats rurals. Per tal de poder-les detectar cal una
anàlisi prèvia i exhaustiva de les condicions locals i dels actius que caracteritzen
cadascuna de les àrees rurals a desenvolupar. Per aquest motiu és de vital
importància l’enfocament en el territori i el valor del lloc com a base estructural
de les noves oportunitats a engendrar (Estratègia Territorial Europea, 1999).
3.3.2. Subvencions versus inversions
El nou paradigma del món rural entén que la dinamització de l’espai econòmic i
social ha de ser a partir de processos d’inversió en eixos estratègics. Reneix un
esforç per superar la cultura de la subvenció de les àrees rurals, per passar a
pensar en un conjunt d’ajudes lligades a dinàmiques més autònomes i des dels
propis recursos d’aquell espai, d’aquell lloc. Segons Crosta (2006) hi ha
evidències tant des d’Amèrica del nord com des d’Europa que les polítiques
basades exclusivament en subsidis agraris no són efectives per resoldre la major
part de les problemàtiques actuals del món rural.
Aquesta idea camina lligada a la revalorització de l’espai rural i al poder del lloc,
com a eix primordial per exercir un canvi de perspectiva en la cerca
d’oportunitats de les àrees rurals. Cal que cada lloc identifiqui les seves
potencialitats i inverteixi a partir dels seus propis recursos per poder crear
avantatges competitives. Una vegada identificades és més fàcil aplicar polítiques
de foment a partir d’invertir en la millora de les capacitats locals.
En aquest sentit la diversificació de l’economia esdevé un element clau per tal de
poder flexibilitzar les oportunitats de cadascuna de les àrees rurals. La
desagrarització de bona part del món rural està donant peu a que els propis
agents dels territoris rurals cerquen focus d’inversió més enllà de les activitats
primàries. Sense oblidar el paper estratègic del sector agrari, cal ampliar les
inversions per reforçar la vitalitat dels territoris rurals en diferents sectors
econòmics.
L’OCDE (2006) ha identificat noves fórmules de suport a la inversió a partir de
programes d’emprenedoria i de suport a la innovació de petites i mitjanes
empreses a les àrees rurals. La promoció a la creació d’empreses ha de formar
part de les polítiques de desenvolupament rural (Vaillant i Lafuente, 2007) ja que
l’activitat emprenedora està fortament condicionada pel marc institucional local.
83