Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Taula 7.9: Índexs de Sergi Carbonell.
COMPONENTS Pràctiques Actituds Subíndexs
ESCALA LOCAL 10,00 7,50 8,75
DIVERSITAT 7,50 6,67 7,09
MEDI AMBIENT 5,00 5,83 5,42
COOPERACIÓ 8,33 7,50 5,42
INNOVACIÓ 5,00 8,33 6,67
AUTONOMIA 10,00 7,50 8,75
COMPROMÍS SOCIAL 6,67 6,67 6,67
ALENTIMENT 10,00 5,83 7,92
Índex Pràctiques Índex Actituds Índex Agrosocial
Índexs globals 7,81 6,98 7,40
Font: Elaboració pròpia, 2010.
La Taula 7.9 mostra com els components de l’Escala local, l’Autonomia i
l’Alentiment són els que assoleixen una puntuació més elevada. L’agricultura de
proximitat és un dels trets que identifica en Sergi. Ven a la mateixa explotació
agrària i al mercat, productes frescos d’horta i fruita, i també diferents tipus de
vi. Alhora és un gran defensor de la recuperació de varietats tradicionals d’horta i
fruita, que amb molta cura les va incorporant als seus camps. Argumenta que
mantenir una bona diversitat de cultius afavoreix la salut de les plantes i
garanteix un equilibri biològic beneficiós. Pel que fa al component d’Autonomia,
és un dels joves que mostra un tarannà més autònom en temes com la
dependència de les entitats bancàries o la paperassa dels ajuts. No creu amb els
tràmits administratius tal i com estan pensants, ja que desafavoreixen la pagesia
i la lliguen de peus i mans a organismes externs. En Sergi afirma que és lliure
completament i que desenvolupa la seva feina amb molta autonomia i
responsabilitat. A més, posa el preu a tots els productes que ven, fet que li
permet anar avançant per fer inversions i guanyar un jornal digne. En relació a
l’Alentiment és interessant la poca dependència que mostra de les energies
fòssils. A la finca molta de la feina és manual, empra el tractor tan poc com pot i
racionalitza l’ús dels vehicles per tenir menys despesa en gasoil. Molta de la
producció la ven a casa, fet que ho facilita. Els components de Medi Ambient i
Innovació, són els que tenen una puntuació més baixa. El primer perquè en Sergi
no té la certificació ecològica, malgrat ell reconeix que el maneig sí que ho és. El
fet és que no ha volgut entrar en la roda de la certificació pels diners que s’han
de pagar i pel control permanent que requereix. El segon és perquè no té un Pla
d’empresa redactat i actualitzat. Prefereix anar planificant sobre la marxa el que
vol fer, i com que no ha de passar-li comptes ni al banc ni a l’administració per
rebre cap ajut, doncs no creu necessari escriure d’una manera metòdica el que
farà els propers anys.
347