Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

procés d’incorporació. Es facilita el contacte entre propietaris i persones que
cerquen terra per treballar, entre joves que tenen projectes semblants, etc.
També es donen a conèixer formes alternatives a les tradicionals per tal d’accedir
a la terra o al bestiar; per tal de finançar la primera inversió o per tal de superar
amb èxit la fase prèvia al període incorporació.
5.6. La fase d’arrencada
El període d’incorporació comença en el moment el jove sent i constata que ja
pren decisions en una explotació agrària ja sigui com a empresari agrari,
autònom, assalariat o ajuda familiar. Aquest moment s’anomena Punt de partida
i l’ha definit cadascun dels joves entrevistats marcant l’any en què va començar.
A partir d’aquest moment s’inicia la fase d’arrencada, estadi on el jove comença
a gestionar l’explotació agrària on treballa.
Aquest punt pot estar molt marcat o pot estar barrejat amb altres fets que
dilueixen la seva definició. Per als que és un moment clar significa que compren
una explotació agrària i la comencen a gestionar, que signen el primer contracte
per treballar o que s’incorporen amb l’ajut del Departament d’Agricultura i
institucionalment entren a formar part de la societat familiar. També n’hi ha qui
respon d’una manera casi sarcàstica al legant que fins que no falti el pare no
podrà manar; malgrat després matisen que, a poc a poc i a mesura que el jove
s’involucra més intensament, el marge de responsabilitat es tradueix en més
poder per prendre decisions.
“Les decisions... jo no en prenc... però és que quan en tingui 40 i 50 anys encara
m’estaré barallant amb el meu pare, és un home d’abans... però quan ell va veure
que jo ja em volia quedar a casa... ja et dóna una mica ell el poder...” (2PT61H).
El que s’ha observat és que, en la major part dels casos, quan el jove relleva
l’explotació agrària familiar la incorporació es dóna d’una manera molt
progressiva. A un ritme natural es van traspassant diferents feines de les
generacions més experimentades a les noves, tret d’algun cas que per motius
sobtats (com un accident o una mort) el jove ha d’assumir la gestió de
l’explotació agrària sobtadament. Però el més comú és que d’una manera
gradual i entre les diferents generacions hi hagi una segregació del treball. Els
més joves acostumen a menar el bestiar i fan les tasques que requereixen un
major esforç físic i els pares acostumen a menar la terra i traginar amb el
tractor.
“Abans d’anar a Monells ja treballava aquí a casa, portava maquinària i ajudava a
les granges, però començo a prendre decisions un cop acabo els estudis”
(2PT51H).
198