Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

política pública d’aquesta mena. Si l’administració no s’acosta a l’àmbit local,
l’existència de grups intermedis (sindicats, tercer sector, etc.) és un factor clau
per poder fer arribar la informació a les persones que se n’han de beneficiar.
Segons la classificació que fan Moyano i Fernández (1990) es poden distingir, des
d’un punt de vista teòric, dues tipologies de polítiques d’instal lació de joves: (1)
Instal lació neoprofessional: aquesta està pensada per aquells joves que es
vulguin instal lar en explotacions agràries modernes i actives des d’un punt de
vista productiu. La tipologia del beneficiari és la d’un jove format i capacitat per
renovar l’estructura social d’una explotació agrària productiva. Cal que reuneixi
uns requisits d’edat, de qualificació professional i de dedicació a l’activitat
agrària, tots orientats a gestionar una explotació agrària professional. (2)
Instal lació neorural: aquesta es presenta com una instal lació més dirigida a
objectius socials i de caire territorial. El suport va enfocat a revitalitzar certes
zones rurals deprimides, a diversificar l’economia d’una regió o a mantenir les
condicions ambientals de certes zones d’interès. En aquest cas els requisits per
accedir-hi poden ser menys rígids. Potser no cal instal lar-se en una explotació
agrària prioritària o el beneficiari podrà optar per diversificar l’activitat agrària i
obtenir ingressos d’altres sectors com a complementaris. Aquest tipus
d’instal lacions requereixen d’un marc extens de polítiques rurals.
Des d’una mirada global el suport al relleu generacional per part de les polítiques
públiques presenta dos enfocament diferents: (1) l’Europeu, on existeix una
política horitzontal per facilitar el traspàs d’explotacions agràries i (2) el
d’Americà del nord, on el suport explícit al relleu generacional en la major part
de territori no és present.
L’antiga Comunitat Econòmica Europea va començar a articular polítiques
públiques per la jove pagesia l’any 1985 12 . No és una mesura d’obligat
compliment 13 i es considera suficientment flexible com per a poder-la adaptar a
cada territori. La mesura està inspirada en el programa que França aplicava amb
força èxit des de l’any 1973, amb l’objectiu principal d’accelerar l’accés a la
gestió de l’explotació agrària per tal d’introduir amb més eficàcia i eficiència la
modernització de l’estructura agrària familiar (García Bartolomé, 1994: 297).
12 Segons Moyano i Fernández (1990: 21) no es pot parlar de política comunitària de recolzament a
la jove pagesia fins l’aprovació del R (CEE) 797/85 del Consell, sobre “Millora de l’Eficàcia de les
Estructures Agràries”, que inclou en el seu article núm. 7 un programa específic d’ajudes a la
primera instal lació de joves. A mesura que han anat passant els anys el Reglament ha
experimentat diferents modificacions, on sobretot es modifica el tipus de beneficiari i la quantitat
de l’ajut.
13 Actualment Malta, els Països Baixos, Eslovàquia, Irlanda, Letònia i alguns territoris d’Alemanya i
Regne Unit, no consideren prioritària la mesura d’instal lació de joves i no l’apliquen en els seus
Programes de Desenvolupament Rural.
44