Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

4.3. Les fases de desenvolupament del projecte
Les etapes del procediment científic necessiten d’una estructuració preliminar per
tal de sistematitzar les passes que la recerca ha de donar. Aquestes han de
seguir un ordre cronològic on s’especifiqui la construcció de l’objecte d’estudi, la
comprovació empírica i la interpretació dels resultats. Aquestes etapes s’han
sistematitzat amb: (1) fase exploratòria, (2) fase de recollida d’informació i (3)
fase d’anàlisi dels resultats.
4.3.1. La fase exploratòria
La primera part de la fase exploratòria consisteix a delimitar el camp
d’investigació i a fer la pregunta de recerca inicial adequada. Segons Ruiz et al.
(1998) una bona pregunta ha de complir una sèrie de característiques com ara
que respongui a un tema on hi hagi llacunes en la recerca actual, que doni accés
a dades impossibles o que permeti un avenç teòric sobre el tema. La pregunta
inicial d’aquesta recerca es qüestionava els motius de la manca de relleu
generacional de les explotacions agràries familiars: per què les explotacions
agràries familiars tenen cada vegada un índex més baix de relleu generacional?
Les respostes, ni eren imminents ni senzilles d’argumentar. Els raonaments
clàssics de manca de rendibilitat econòmica o de duresa de la feina quedaven
obsolets en el marc d’un plantejament molt més holístic del tema.
Un cop visualitzada la problemàtica es comença el procés d’immersió en el marc
teòric a través de la recerca bibliogràfica i la consulta de documentació. Aquesta
s’ha sistematitzat sota tres temes fonamentals: (1) la crisi del model agrari
familiar i el problema del relleu generacional, (2) el canvi d’enfocament de les
polítiques agràries i rurals en els últims cinquanta anys i (3) l’evolució del món
rural i el paper que la pagesia hi desenvolupa.
S’ha recopilat informació de context -notícies de premsa, revistes, fulletons, etc.-
i s’ha fet un buidatge exhaustiu de la literatura científica que defineix el marc
teòric i metodològic. La recopilació documental també ha inclòs l’anàlisi
estadística de les principals dades referents al sector agrari i concretament amb
el sector més jove; així com un recull de les dades socioeconòmiques més
rellevants. La font d’informació bàsica per les comarques gironines és l’Institut
d’Estadística de Catalunya (Idescat) i el Departament d’Agricultura 37 ; i per
37 El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat de Catalunya,
canvia de nom amb el canvi de govern de desembre de 2010 i s’anomena Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. És per aquest motiu que al llarg del
treball doctoral ens referirem simplement a Departament d’Agricultura.
125