26.04.2013 Views

Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

uns territoris encara rurals, però amb unes tendències que els acosten cada<br />

vegada més a l’entramat mo<strong>de</strong>l rururbà que emergeix en els últims anys en<br />

espais <strong>de</strong> contacte i intercanvi entre el camp i <strong>la</strong> ciutat. En aquests territoris<br />

s’acostumen a posar en dubte les dinàmiques locals tradicionals amb les <strong>de</strong> les<br />

persones nouvingu<strong>de</strong>s (Walton, 2003: 17). Per exemple, les molèsties per les<br />

campanes <strong>de</strong> l’església <strong>de</strong>l poble, pel soroll <strong>de</strong>ls tractors o <strong>de</strong> les esquelles <strong>de</strong>l<br />

bestiar. L’arribada als nuclis petits <strong>de</strong> persones <strong>de</strong>slliga<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l món rural i també<br />

<strong>de</strong> l’agrari és un element comú que mostra una tendència general d’una part <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció urbana que es mou a <strong>la</strong> cerca d’una millor qualitat <strong>de</strong> vida.<br />

Un <strong>de</strong>ls trets que i<strong>de</strong>ntifica totes dues àrees d’estudi –i <strong>de</strong> fet bona part <strong>de</strong>l món-<br />

és <strong>la</strong> pressió especu<strong>la</strong>dora sobre els espais agraris. L’expansió sense límits <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

taca urbana <strong>de</strong> l’àrea metropolitana <strong>de</strong> Toronto (GTA), és comparable a <strong>la</strong> <strong>de</strong><br />

l’àrea metropolitana <strong>de</strong> Barcelona (AMB); com també ho són les dinàmiques<br />

expansives <strong>de</strong> les ciutats <strong>de</strong> Guelph i Girona. Els processos urbanitzadors porten<br />

<strong>de</strong> companya <strong>la</strong> continua pèrdua d’explotacions agràries i <strong>de</strong> sòl fèrtil, això<br />

fomenta <strong>la</strong> creació d’uns espais caòtics i estressants, que no són ni atractius ni<br />

saludables per viure-hi.<br />

De fet totes dues àrees han creat espais <strong>de</strong> protecció específica 52 <strong>de</strong> les àrees<br />

naturals i agràries per tal <strong>de</strong> preservar <strong>la</strong> funció primària <strong>de</strong>l sòl. Alhora aquests<br />

espais també presenten oportunitats com ara una extensa pob<strong>la</strong>ció a qui<br />

alimentar, pob<strong>la</strong>ció urbana que valora les externalitats positives <strong>de</strong> l’agricultura<br />

multifuncional o els fluxos continus que fan <strong>de</strong> les dues àrees d’estudi espais en<br />

permanent canvi. Les dinàmiques urbanes creen àrees agràries amb trets<br />

periurbans. L’agricultura d’aquestes zones és vital per mantenir l’estructura<br />

territorial i l’entramat complex que històricament ha enriquit i alimentat les<br />

ciutats. A totes dues àrees d’estudi s’està reivindicant –<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa uns anys- el<br />

paper multifuncional <strong>de</strong>ls sistemes agraris periurbans.<br />

En re<strong>la</strong>ció amb el punt anterior, també s’observa a les dues àrees d’estudi una<br />

ocupació <strong>de</strong>l sòl agrari per a usos que no estan directament re<strong>la</strong>cionats amb <strong>la</strong><br />

producció d’aliments. A part <strong>de</strong> l’expansió urbanística <strong>de</strong>smesurada, en els últims<br />

anys han proliferat un altre tipus d’activitats no agràries com hípiques, empreses<br />

<strong>de</strong> jardineria i p<strong>la</strong>nta ornamental, conreus <strong>de</strong>dicats als agrocombustibles<br />

(sobretot a <strong>la</strong> província d’Ontario) i tota una sèrie d’activitats, que són<br />

susceptibles <strong>de</strong> generar conflictes amb els usos agraris.<br />

52 A Toronto es va crear l’any 2005, a través <strong>de</strong>l Greenbelt Act proc<strong>la</strong>mat com una llei, <strong>la</strong> Greenbelt<br />

–el Cinturó Verd- per tal <strong>de</strong> protegir <strong>la</strong> franja no urbana que ro<strong>de</strong>ja bona part <strong>de</strong> l’àrea<br />

metropolitana <strong>de</strong> Toronto. A <strong>la</strong> <strong>de</strong> Barcelona existeix <strong>la</strong> Xarxa <strong>de</strong> Parcs Naturals <strong>de</strong> <strong>la</strong> Diputació <strong>de</strong><br />

Barcelona, on <strong>la</strong> major part són Parcs Naturals, però on també es va crear l’any 1998 el Consorci<br />

<strong>de</strong>l Parc Agrari <strong>de</strong>l Baix Llobregat, que gestiona actualment bona part <strong>de</strong> l’espai agrari metropolità.<br />

145

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!