Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

uns territoris encara rurals, però amb unes tendències que els acosten cada
vegada més a l’entramat model rururbà que emergeix en els últims anys en
espais de contacte i intercanvi entre el camp i la ciutat. En aquests territoris
s’acostumen a posar en dubte les dinàmiques locals tradicionals amb les de les
persones nouvingudes (Walton, 2003: 17). Per exemple, les molèsties per les
campanes de l’església del poble, pel soroll dels tractors o de les esquelles del
bestiar. L’arribada als nuclis petits de persones deslligades del món rural i també
de l’agrari és un element comú que mostra una tendència general d’una part de
la població urbana que es mou a la cerca d’una millor qualitat de vida.
Un dels trets que identifica totes dues àrees d’estudi –i de fet bona part del món-
és la pressió especuladora sobre els espais agraris. L’expansió sense límits de la
taca urbana de l’àrea metropolitana de Toronto (GTA), és comparable a la de
l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB); com també ho són les dinàmiques
expansives de les ciutats de Guelph i Girona. Els processos urbanitzadors porten
de companya la continua pèrdua d’explotacions agràries i de sòl fèrtil, això
fomenta la creació d’uns espais caòtics i estressants, que no són ni atractius ni
saludables per viure-hi.
De fet totes dues àrees han creat espais de protecció específica 52 de les àrees
naturals i agràries per tal de preservar la funció primària del sòl. Alhora aquests
espais també presenten oportunitats com ara una extensa població a qui
alimentar, població urbana que valora les externalitats positives de l’agricultura
multifuncional o els fluxos continus que fan de les dues àrees d’estudi espais en
permanent canvi. Les dinàmiques urbanes creen àrees agràries amb trets
periurbans. L’agricultura d’aquestes zones és vital per mantenir l’estructura
territorial i l’entramat complex que històricament ha enriquit i alimentat les
ciutats. A totes dues àrees d’estudi s’està reivindicant –des de fa uns anys- el
paper multifuncional dels sistemes agraris periurbans.
En relació amb el punt anterior, també s’observa a les dues àrees d’estudi una
ocupació del sòl agrari per a usos que no estan directament relacionats amb la
producció d’aliments. A part de l’expansió urbanística desmesurada, en els últims
anys han proliferat un altre tipus d’activitats no agràries com hípiques, empreses
de jardineria i planta ornamental, conreus dedicats als agrocombustibles
(sobretot a la província d’Ontario) i tota una sèrie d’activitats, que són
susceptibles de generar conflictes amb els usos agraris.
52 A Toronto es va crear l’any 2005, a través del Greenbelt Act proclamat com una llei, la Greenbelt
–el Cinturó Verd- per tal de protegir la franja no urbana que rodeja bona part de l’àrea
metropolitana de Toronto. A la de Barcelona existeix la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de
Barcelona, on la major part són Parcs Naturals, però on també es va crear l’any 1998 el Consorci
del Parc Agrari del Baix Llobregat, que gestiona actualment bona part de l’espai agrari metropolità.
145