Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

El conflicte amb l’ús de la maquinària és present a bona part dels espais agraris
del món. La nova tecnologia és una bona nova, però cal identificar quin és el
límit del seu ús perquè la pagesia no es converteixi en una subordinada de les
despeses de compra i manteniment que li suposa.
“Technology has provide insurance to maximize yield and for marketable
volumes, but has failed to increase profits over the long term (…) Do they provide
a greater return on investment, or will technologies increase production which
ultimately leads to lower process?” (Maynard i Nault, 2005: 32).
“La tecnologia ha proporcionat una assegurança per maximitzar el rendiment i els
volums que es poden comercialitzar, però no ha aconseguit augmentar els
beneficis a llarg termini (...) ¿Proporciona un major retorn de la inversió o la
tecnologia augmentarà la producció que en última instància condueix a reduir el
procés?" (Maynard i Nault, 2005: 32).
Algunes estratègies com la pluriactivitat o la venda directa estan encaminades a
fer de les explotacions agràries espais de producció més autònoms. El fet de
poder tenir una font d’ingressos alternativa fa que es pugui invertir en la millora
dels recursos existents i no dependre del préstec del banc, per exemple. Posar el
preu al producte que la pagesia produeix és un símbol clar d’autonomia i en
molts casos una oportunitat de fer viable l’activitat agrària. Bona part de la
pagesia de petites i mitjanes dimensions que compra al detall i ven a l’engròs, ha
d’actuar en un entorn on els preus tant de compra com de venda, venen donats
(Seccombe, 2007: 14).
Finalment, s’ha de valorar que l’autonomia és un component que tradicionalment
ha definit la pagesia, ja sigui per la seva presència o per la lluita per aconseguir-
la. Històricament la gent que s’ha dedicat a la producció d’aliments s’han definit
com autònoms. Però la veritat és que cada època històrica també s’ha
caracteritzat pels elements externs que han posat traves a la tant preuada
llibertat de decisió. Des dels sistemes feudals fins als precaris contractes
d’arrendament de la terra, passant per la pressió de les industries alimentàries i
fins al mateix govern actual que controla en excés.
3.5.7. Compromís social
El compromís social s’identifica com un dels vuit components claus en tant que
s’entén que l’activitat agrària va més enllà de la mera producció d’aliments. La
pagesia que s’acosta al nou paradigma és propera al territori, a les seves arrels i
sobretot a la seva gent. El compromís social fa referència a una mirada que
traspassa l’objectiu econòmic alhora de produir aliments i de viure en un entorn
rural; per tal de valorar altres aspectes socials i ambientals (Rooij, 2006: 246).
Riechman ho reitera en la seva obra una i altra vegada:
106