Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

elacionades amb els serveis, la indústria o la construcció. Segons Saguer (2000)
en el primer quart del segle XX una part important dels treballadors agraris
encaixava en el perfil d’agricultor pluriactiu, fent feines lligades a les tasques
domèstiques de criat, mosso o jornaler i també a la indústria, la construcció o el
tèxtil.
Cal tenir present que no existeix una definició precisa de diversificació agrària
(Gillmor, 1995). Però sí que es pot concretar que és a partir de l’entrada
estrepitosa de la maquinària i de les millores tecnològiques que les explotacions
agràries s’especialitzen i adopten una tendència automàtica vers la
monoactivitat. S’instaura un rol de producció de matèries primeres per
l’agroindústria on la diversificació no té sentit per aquelles explotacions agràries
que opten per modernitzar-se i apostar per la quantitat d’un sol producte. De fet,
moltes de les activitats que impliquen un procés de diversificació no són noves,
sinó més aviat recuperades de les antigues pràctiques agràries prèvies a la
Revolució verda. És per aquest motiu que moltes vegades la definició de
diversificació s’explica a través de la implantació d’activitats alternatives (Bowler,
1996), alternatives al sistema convencional de l’agricultura productivista
dominant.
Per tal de tenir una noció més pràctica del que significa diversificació en el
context d’una explotació agrària, s’exposa una classificació emprada en el
projecte europeu IMPACT 30 , l’objectiu del qual va ésser explorar i identificar la
innovació que la pagesia porta a terme a través de la diversificació de les seves
activitats. La recerca parteix de la base que el model d’agricultura industrial i
moderna ha erosionat fortament el potencial humà i endogen de les àrees rurals.
Arrel d’aquesta desestructuració la mateixa gent del territori proposa,
experimenta i porta a terme un nou model d’activitats complementàries a
l’agrària per tal de poder-ne viure dignament (Ploeg, 2000). A més, aquestes
noves activitats cerquen trobar les connexions perdudes entre el territori, la
natura, la cultura i la seva gent. Són noves maneres –o velles en alguns casos-
d’entendre el sector agrari, totes elles emmarcades en un paraigua on la
integració dels aspectes ambientals, socials i econòmics n’és el pilar fonamental.
Tot seguit s’especifiquen els tres grups en què la recerca europea classifica els
diferents tipus de diversificació:
a) Aprofundir (deepening): aquest grup d’activitats de diversificació fa
referència a ampliar la cadena de valor del producte que la pagesia produeix.
Són activitats de diversificació on es contempla una nova posició de la pagesia
que evoluciona des d’un rol passiu a un d’actiu en el procés d’elaboració i de
30 Veure: http://www.rural-impact.net/
94