Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

hagués estat més difícil arribar al final del trajecte. Gràcies per l’Ajut a la
formació especialitzada per a joves investigadors en matèria de joventut (2007) i
gràcies per la Beca per la realització de Tesis doctorals en matèria de joventut
(2009).
Ara ja mencionant a les persones, començo pels qui estan més lluny. Li agraeixo
al professor Stew Hilts i al seu equip de recerca de la Universitat de Guelph, la
confiança que han dipositat en tot moment amb el treball per conèixer amb més
detall l’actual i futura generació de jove pagesia al seu territori i al nostre. Als
amics que he anat fent pel camí canadenc, sobretot a en Mark, per obrir-me les
portes de casa; a la Caitlin per convidar-me a collir pèsols i maduixes, a l’Ally per
compartir xerrades sobre els New Farmers of Ontario i sobretot a la Shelly, amb
qui vaig descobrir una manera nova de sentir la pagesia i estimar-la.
A en Tony Fuller que em va animar l’estiu de 2006 a encetar un procés doctoral i
a treballar el tema del relleu generacional. Li agraeixo les llargues converses, els
papers guixats, les visites de camp i l’obertura a conèixer un país nou. Valore les
seves ganes de viure i de continuar emocionant-se pels treballs engendrats des
del cor i per a les persones. Amb ell he après a enriquir les idees inicials en un
procés d’aprenentatge lent, però constant.
A casa, el primer agraïment és per a Isabel Salamaña que m’ha acompanyat
durant uns quants anys a donar-li forma i sentit al treball doctoral. Hem anat
perfilant una investigació arriscada que finalment ha arribat a bon port i de la
qual en tenim per estar satisfetes. De la Universitat de Girona també vull
nombrar l’Anna Ribes, qui m’ha transmès l’art de matisar i no perdre detalls, i
l’Anna Roca amb qui vaig començar els primer viatges agraris per terres
gironines.
A la Lourdes Viladomiu i al Grup d’Investigació en Desenvolupament Rural de la
Universitat Autònoma de Barcelona, per la transmissió de coneixement, per
l’obertura de portes professionals i acadèmiques i també pels moments viscuts a
les dues escoles d’estiu. A la Montse Simó de la Universitat de Barcelona, li
agraeixo que m’hagi presentat a SPSS, de qui m’he fet molt amiga, i també el
balcó que m’ha obert a descobrir una part de la sociologia que desconeixia.
També vull fer menció de tres persones que m’han encoratjat i animat des de la
seva experiència professional, però també des de la seva vivència personal
envers la pagesia. En Pedro Cano, amb qui fa anys que compartim xerrades i de
qui he après moltes coses boniques del camp i de la gent que s’hi dedica; a en
Vicenç Llobet, que em va esperonar a continuar amb el treball doctoral un cop
tancada la tesina i amb qui també he tingut l’oportunitat de debatre i discutir
entorn el camp català; i a en Josep Montasell, que sempre que el veig m’anima a
14