26.04.2013 Views

Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

<strong>la</strong> que fa referència a <strong>la</strong> terra. Amb tot, es mostren optimistes i creuen que amb<br />

altres elements com <strong>la</strong> cooperació o <strong>la</strong> il lusió es po<strong>de</strong>n compensar algunes <strong>de</strong> les<br />

mancances que les persones que no són filles <strong>de</strong> pagesia tenen en el moment<br />

volen accedir al sector agrari.<br />

A en Pau li agradaria que el futur portés més comunicació entre les persones.<br />

Entre els mateixos pagesos, però també entre <strong>la</strong> gent que produeix i <strong>la</strong> que<br />

consumeix. Creu que cal fomentar els canals d’intercanvi <strong>de</strong> coneixements i <strong>de</strong><br />

comunicació. Li agradaria que un futur no gaire llunyà hi hagués persones més<br />

consciencia<strong>de</strong>s sobre els temes agraris i alimentaris. És optimista i confia que un<br />

altre mo<strong>de</strong>l d’agricultura, com el que ell i <strong>la</strong> seva parel<strong>la</strong> practiquen, és possible i<br />

és sobretot molt necessari.<br />

En Pau és un exemple <strong>de</strong> com arribar a ser pagès sense tenir un origen familiar<br />

previ. El camí és l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong>s que el jove <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix que vol <strong>de</strong>dicar-se al sector agrari<br />

fins que finalment aconsegueix tenir un espai <strong>de</strong>s d’on po<strong>de</strong>r viure’n dignament.<br />

És un exemple d’un perfil <strong>de</strong> jove amb origen rural però no agrari, que <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

ben petit ja volia <strong>de</strong>dicar-se a fer créixer aliments a <strong>la</strong> terra. L’organització <strong>de</strong><br />

l’explotació agrària és familiar. S’involucren per igual en Lluís i <strong>la</strong> seva parel<strong>la</strong>, i<br />

<strong>de</strong> tant en tant reben alguna ajuda externa en les feines <strong>de</strong> camp. Però el mo<strong>de</strong>l<br />

<strong>de</strong> gestió i <strong>de</strong> comercialització s’adapta al Nou paradigma agrosocial, fet que els<br />

ha permès posar en marxa una activitat viable econòmicament i alhora aferrada<br />

a uns principis ètics que li donen <strong>la</strong> raó <strong>de</strong> ser. És una experiència on po<strong>de</strong>r<br />

emmiral<strong>la</strong>r-se.<br />

Cas 10: Pere Bonet<br />

En Pere és fill d’un poble <strong>de</strong> <strong>la</strong> costa gironina. Els seus avis es <strong>de</strong>dicaven al<br />

sector agrari, però <strong>la</strong> generació <strong>de</strong>ls pares trenca <strong>la</strong> ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong>l relleu<br />

generacional familiar. Del contacte amb l’entorn rural li queda, entre altres<br />

coses, l’estima per l’aire lliure, i per viure i trebal<strong>la</strong>r a <strong>la</strong> vora <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra. Estudia<br />

Ciències Ambientals i marxa a Perú a especialitzar-se en Gestió Ambiental i<br />

Desenvolupament Rural. Allà coneix els principis <strong>de</strong> l’agroecologia i se sent atret<br />

per aquesta manera <strong>de</strong> re<strong>la</strong>cionar-se amb l’entorn, amb els aliments i amb les<br />

persones. Quan torna comença a cercar terra per engegar un projecte col lectiu<br />

d’horta ecològica. És així com l’any 2003 <strong>de</strong>mana l’ajut d’incorporació com a jove<br />

agricultor i enceta el camí que l’acosta a l’agroecologia amb els peus a <strong>la</strong> terra.<br />

En Pere compagina <strong>la</strong> feina <strong>de</strong> pagès amb <strong>la</strong> <strong>de</strong> monitor d’una Esco<strong>la</strong> Taller.<br />

Argumenta que per fer front a les inversions <strong>de</strong> les instal <strong>la</strong>cions que està<br />

352

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!