Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Segona Guerra Mundial, l'agricultura és cada vegada més industrialitzada. Això ha
significat menys, però més eficients les explotacions” (OMAFRA, 2000).
Aquesta línia agroindustrial és contestada per una part de la pagesia i per un
ampli moviment social de base que reclama una activitat agrària més lligada el
territori, més justa i sobretot més coherent. Seguidament es descriu com
s’organitza el moviment social –tant a Ontario com a Catalunya- de suport a un
nou model agrari descrit a l’apartat 2.6 que acompanyin la pagesia a ocupar el
veritable lloc que li correspon.
A Catalunya, l’exemple més visible de suport directe a una nova generació de
pagesia, és el projecte Grípia 71 promogut per l’associació Rurbans al Pallars
Sobirà. El seu objectiu és clar i està focalitzat a garantir el relleu generacional de
les explotacions agroramaderes de muntanya incorporant joves a l'activitat. A
més és una iniciativa que no sols se centra en l’ajut puntual en el moment de la
incorporació, sinó que planifica tota una sèrie d’actuacions que es sinergien entre
elles. El projecte ha creat la primera Escola de Pagesia i Activitat Pastoral de
Catalunya, que consisteix en un mes de teoria intensiu i quatre de pràctiques en
una explotació ramadera veterana. Complementàriament s’està treballant amb
un banc de terres, amb un assessorament tècnic personalitzat a les explotacions
agràries de nova creació, amb el foment actiu de la comercialització dels
productes locals i amb la sensibilització dels joves de la zona a rellevar les
explotacions agràries familiars amb criteris de sostenibilitat.
És clar que un cop la idea ha estat curosament gestada i presentada a les
administracions competents, aquestes l’han acollit amb bones mans. L’any 2009
es va comptar amb el suport de l'Àrea de Medi Ambient i Serveis de la Diputació
de Lleida, del Departament de Treball a través del SOC, del Departament
d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de l'Institut de Desenvolupament de l'Alt
Pirineu i Aran, del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, del Parc
Natural de l'Alt Pirineu i d'Artesania de Catalunya. Sense l’aportació del sector
públic el projecte no hagués tirat endavant, però ha estat una associació la que
ha hagut de moure els fils per poder oferir un programa adequat a les noves
necessitats dels joves que es volen dedicar al sector agrari. Aquest és un clar
exemple de les noves formes de suport que es donen en els espais rurals
postmoderns. La societat civil organitzada s’uneix per reclamar als òrgans
competents els recursos suficients per poder portar a terme els programes i les
activitats que el territori necessita. Aquest model reafirma el ressorgiment d’una
nova governança rural, on diferents actors d’un mateix territori comú es posen
d’acord per assolir un objectiu estratègic a mig termini. Una de les
71 Veure: www.projectegripia.cat/
163