Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

d’una visió econòmica de l’espai rural a partir del qual cal gestionar les
potencialitats d’aquell espai. (3) El discurs hedonista basat en un enfocament
més cultural del món rural. S’entén l’espai rural com aquell natural, idíl lic i
harmoniós. És un discurs compartit per una part de la societat urbana, que així
s’ha creat la imatge.
Totes dues disciplines fan un esforç per definir que és i que deixa de ser allò
rural. A Catalunya es va publicar l’any 2009 l’Atles de la nova ruralitat, un
document que fa precisament l’exercici d’acostar-se a les múltiples visions que
de la ruralitat es poden arribar a tenir. Proposa un llistat llarg d’indicadors per
calcular quines àrees són més rurals que altres i en funció de què. Mapifica la
realitat i la compara amb diferents anys per donar-li sentit al procés evolutiu. I
aporta tota una lectura interpretativa de la realitat de la Catalunya rural avui o
com remarca Aldomà (2009), de la Catalunya interior i menys urbana.
Les noves propostes d’anàlisi accepten el naixement de disciplines híbrides,
sobretot alhora de treballar en l’ampli ventall que inclou les ciències socials i les
naturals (Muro, 2007: 70). Aquesta és la realitat del món rural i és a partir de
l’evolució del seu estudi que han sorgit un nombre important de disciplines
acadèmiques que Toledo et al. (1999: 4) anomenen híbrides i que donen
resposta als diferents reptes que es presenten actualment en parlar de temes
relacionats amb la natura, el medi rural i la societat.
Per tant, quan es parla de món rural o de ruralitat s’ha de tenir en compte
l’elasticitat del terme. Des d’un punt de vista quantitatiu es pot definir a priori
identificant una sèrie d’indicadors que delimiten un espai concret. Si interessa la
vessant més subjectiva caldrà deixar els mateixos agents que conceptualitzen
allò que és rural i allò que no ho és tant o que ni tan sols s’hi acosta. En tots dos
casos el que cal considerar és la nova multifuncionalitat de l’espai rural.
“La nueva realidad ha obligado a los investigadores a redefinir el objeto del marco
de estudio. En la actualidad el espacio rural no es exclusivamente el espacio
donde se desarrollan las actividades primarias (agricultura), pero tampoco es el
espacio subordinado, residual, carente de toda actividad económica como
consecuencia de la desagrarización que acompañó al proceso de industrialización.
Es ahora un espacio multifuncional” (Binimelis Sebastian, 2000: 1)
En aquesta recerca no s’entra a definir el límits de l’espai físic, sinó més aviat
quins són els principals canvis que en la concepció àmplia del terme s’han donat
en els darrers anys; i sobretot es concentren els esforços en identificar quin són
els components que faran d’aquest espai rural –d’aquesta nova ruralitat- un
hàbitat digne i viu en un futur tant proper com llunyà. Es parteix de la premissa
que hi ha realitats rurals diverses i dispars i que s’ha de ser flexible per poder
entendre un món rural cada vegada més barrejat amb l’urbà, menys pur i més
74