Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

8. Reflexions finals
La pagesia està revifant. Nous models agraris afloren a diferents llocs del territori i es
mostren com una alternativa real al caducat model agroindustrial. L’exploració dels
camins, de les pràctiques i de les actituds de la jove pagesia permeten ser
optimistes al descobrir que existeix una Nova pagesia emergent, i una altra de latent
que encara treballa lligada a la dependència de factors externs, però que desitja anar-
s’hi deslligant. Aquest vincle es pot anar trencant a partir de la visualització i creació de
noves maneres de fer pageses, o camperoles segons Ploeg (2008), des d’on les persones
que treballen la terra recuperen la seva condició autònoma.
La primera pregunta de recerca es plantejava si el camí d’entrada del jove influïa en
el tipus d’explotació agrària que posava en marxa. El treball de camp ha mostrat que el
punt de partida condiciona les característiques de l’activitat agrària on el jove
s’incorpora. En aquest sentit, s’han identificat dues vies principals d’entrada al
sector agrari: el relleu familiar tradicional (pagesia tradicional) i l’accés des de
fora del sector (pagesia nouvinguda). En conseqüència també s’afirma que és
possible accedir al món agrari sense tenir un origen familiar agrari directe. D’una banda,
en el capítol segon he demostrat a partir de l’estudi de la literatura científica com un
grup de joves nouvinguts està fent-se visible a diferents indrets del món (Barham et al.,
2001; Ruhf et al., 2003; Lefebvre et al., 2004; Williams et al., 2006; Mailfert, 2007). De
l’altra, al capítol cinquè he pogut corroborat empíricament la realitat catalana i
canadenca. Es pot ser pagès sense haver nascut en una explotació agrària
familiar, i a més de ser possible, és necessari que persones sense origen agrari
accedeixin a la pagesia. La seva complementarietat amb el grup de la pagesia
tradicional, la il lusió i l’empenta que irradien, i la viabilitat de les explotacions agràries
que posen en marxa, els situa dintre del mapa agrari actual.
La segona pregunta de recerca es qüestionava quines eren les pràctiques agràries i
les actituds de la jove pagesia vers un Nou paradigma rural, i si hi havia diferències
entre els grups en funció de l’origen familiar i del geogràfic. L’anàlisi s’ha portat a terme
a través de l’Index Agrosocial, instrument quantitatiu basat en l’estudi de les pràctiques
i de les actituds dels joves. Aquest s’ha complementat amb l’anàlisi qualitativa dels
discursos dels joves que ha permès matisar la informació i detallar la visió del món de la
jove pagesia. Els resultats posen de manifest que les pràctiques agràries
difereixen en funció de la via d’entrada. La pagesia tradicional manté uns
paràmetres de continuïtat i, per tant, de manteniment del vell paradigma productivista, i
la pagesia nouvinguda mostra signes més clars de canvi amb valors que s’acosten més
al Nou paradigma agrosocial. Pel que fa a les actituds, els dos grups presenten valors
més propers al canvi de paradigma, però també és la pagesia nouvinguda la que ho
manifesta amb més intensitat. Aquesta constatació porta a pensar si un impuls ferm
des de les polítiques públiques podria influir en el pas de les idees a la realitat,
373