Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Aquestes dues tendències marquen el tarannà dels espais agraris actuals i dels
models agraris presents.
Etxezarreta (1998) remarca que per entendre el rumb de l’agricultura cap al
segle XXI és necessari no oblidar tres forces determinants: l’evolució de
l’economia mundial, les empreses transnacionals i la intervenció pública. Aquests
elements són importants per poder contextualitzar les forces que foragiten i
atrauen les persones joves a viure del camp. Les polítiques agràries nacionals i
internacionals, els moviments del Banc Mundial, l’Organització Mundial del
Comerç o les grans multinacionals agroalimentàries són alguns dels elements
globals que alteren el tarannà de la quotidianitat de la pagesia local.
Aquesta onada de globalitat força irremeiablement a obrir el discurs de les
identitats i els valors territorials, dels llocs (Castells, 1998). En aquest context de
canvi i de nous escenaris, els joves que decideixen quedar-se al camp a viure i
treballar topen amb una doble realitat. D’una banda, amb una porta oberta a
múltiples oportunitats donades per una etapa de canvi i d’expansió; de l’altra,
amb un món tant complex i agressiu, que pot alentir i posar traves al
desenvolupament individual i col lectiu de l’activitat agrària i del món rural.
L’any 2006 l’OCDE publica un informe titulat The New Rural Paradigm: policies
and governance. El document argumenta explícitament el canvi d’un vell
paradigma a un nou escenari – definit pel nou paradigma- que ja ha canviat.
Aquest presenta una forma integradora d’entendre les realitats territorials i les
noves formes de govern que hi han d’actuar. Els elements principals que
defineixen el canvi de paradigma rauen en: (1) la importància del lloc enfront
dels sectors, (2) la rellevància de les inversions davant les subvencions i (3) el
caràcter emergent d’una nova governança rural.
Des d’una visió geogràfica es constata que el territori s’està modernitzant i que
les seves dinàmiques són cada vegada més arrelades al factor local. El valor que
avui dia tenen moltes de les àrees, tant urbanes com rurals, està estretament
lligat a la capacitació local i de potencial endogen que alberguen. S’estan
consolidant processos de canvis socials i econòmics, on entren en joc més actors,
nous valors, altres cultures, tradicions diferents i sobretot, una altra visió de
percebre el lloc i d’entendre la vida. El nou escenari incrementa la barreja
d’actors en el mateix espai rural, on ja no es pot comptar només amb la part
més agrària del món rural ja que ara existeixen més agents socials amb
capacitat de decisió (Molinero, 2000). La societat rural s’està segmentant i la
geografia del poder polític va canviant en la cerca de noves maneres de resoldre
conflictes nous. Aquest és un dels motius perquè governar el territori avui és
més difícil que fa un quart de segle (Romero, 2005).
4