Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

introdueix canvis en algunes de les àrees on es concentren els neorurals, però
sobretot ha suposat la llavor dels nouvinguts que aterren al món rural a partir
dels anys noranta. Segons Aldomà (1998: 180) el grup de persones que va
emigrar de la ciutat al camp als anys setanta s’ha de valorar per l’aportació
d’elements nous a les societats rurals tancades i en decadència. L’evolució del
seu discurs i l’adaptació als nous temps els mostra com un grup essencial pel
procés d’obertura i canvi d’algunes zones rurals.
“En la seva inestabilitat i en el seu afany de provar, han aportat, en raó de la seva
procedència i estatus, uns valors urbans i la innovació econòmica i social en molts
camps (...) Una part dels antics hippies són avui empresaris innovadors en sectors
que la gent del país havia deixat abandonats (...)” (Aldomà, 1998: 180).
Però avui els joves que s’acosten al sector agrari i que s’inclouen dintre del
concepte de pagesia nouvinguda, tenen trets diferencials dels hippys o dels
neocamperols d’altres èpoques. S’acosten al món rural per una sensibilitat
propera als temes ecològics, no estan excessivament lligats a reivindicacions
polítiques i cerquen un espai tranquil on desenvolupar un projecte de vida
personal i professional. La majoria s’estableixen en parella i són vistos pels veïns
autòctons com a persones treballadores i respectuoses (Mailfert, 2007: 23).
La mirada renovada de la gent de ciutat ha estat un dels catalitzadors per
dinamitzar algunes de les àrees rurals remotes. L’esforç de l’onada de joves dels
anys setanta sumat a les noves xarxes de comunicació, tant físiques com
virtuals, propicien l’aparició d’un nou perfil de jove que vol dedicar-se a l’activitat
agrària sense renunciar a alguns dels seus valors més urbans. La globalització i
la lliure circulació d’informació, canvia el significat de tornar a la terra on els
joves se senten actors actius d’una nova manera d’entendre les relacions socials
i econòmiques, sense desconnectar-se de la resta del món.
García Domingo (2000: 55) observa que hi ha altres persones que no provenen
de pagès que se senten atretes per aquesta feina i aquests podrien ser els futurs
pagesos, els vocacionals (encara que el que acabem d’expressar és possiblement
un desig més que una realitat). Aquest apunt final mostra com aquesta nova via
d’entrada es pot entendre com un fenomen emergent, que s’intueix, que en
alguns indrets és més real que en d’altres, però que encara és molt incipient. El
treball de camp de la present tesi doctoral té, entre altres, l’objectiu d’aportar
més elements empírics a aquesta qüestió encara borrosa.
42