Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

CSA –Community Shared Agriculture o Community Supported Agriculture-, a
França són les AMAP – Association pour le Maintien d'une Agriculture Paysanne –
i a Catalunya es coneixem com els Grups i/o cooperatives de Consum.
Lligat amb l’organització social dels grups de consum també hi ha un creixent
interès per recuperar els mercats locals on la pagesia ven directament els seus
productes. Hi ha entitats que es dediquen a fomentar espais on la pagesia pugui
vendre directament els aliments que produeix. De fet hi ha cada vegada més
senyals que apunten vers la revalorització de l’alimentació local com a símbol de
qualitat i de cooperació territorial. Tots els esforços que es facin per promoure un
nou model agrari i alimentari seran benvinguts per la jove pagesia que empri
elements de territorialitat i sostenibilitat en les seves estratègies d’incorporació al
sector agrari.
Finalment, és interessant anotar que la major part de les entitats que treballen a
favor d’una nova agricultura, formen part de xarxes més amplies que les
connecten amb diferents realitats d’arreu. Els moviments socials actuals fan
servir l’estructura en xarxa que el desenvolupament de les noves tecnologies de
la informació els hi posa a l’abast.
“We also found that a number of the programs designed for targeted audiences
(e.g., immigrant farmers, women agriculturalists, and entering and exiting
farmers) not only operate at the local level but also participate in regional and
national networks of projects and programs that support their particular
programming needs” (Niewolny i Lillard, 2010: 73).
“També es va trobar que alguns dels programes dissenyats per a audiències
específiques (per exemple, els agricultors immigrants, dones agricultores i
agricultors que entraven i que sortien), no només operen a nivell local, sinó que
també participen en xarxes regionals i nacionals dels projectes i programes que
recolzin les seves necessitats particulars de programació” (Niewolny i Lillard,
2010: 73).
Però també és cert que tota la il lusió i l’energia que aquestes entitats i que els
joves nouvinguts estan aportant, no és suficient per assolir l’establiment d’una
explotació agrària viable (Gillespie i Johnson, 2005: 1). El suport que donen les
organitzacions del tercer sector o els mateixos sindicats, són limitades i
requereixen d’una col laboració de les polítiques públiques tant sectorials com
territorials. Aquesta relació porta a plantejar un escenari on nous actors implicats
en el relleu de les explotacions agràries implementin una nova governança rural
per resoldre els reptes actuals. Com bé proposa Massot (2001: 321) cal avançar
vers la introducció de noves formes de gestió dels problemes agrorurals on
s’incorpori una manera diferent de fer política agrària més participada, menys
jerarquitzada i més integrada en el territori on esdevé.
56