Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

parla de la selecció negativa, que té lloc en algunes famílies pageses on el fill que
es queda a treballar en l’explotació agrària familiar és el que té menys empenta i
iniciativa. Els descendents més espavilats, són els que emigren als nuclis urbans
on normalment estudien o canvien de sector d’activitat.
En aquest context de llibertat de decisió els motius que inciten als joves a accedir
o no al sector agrari ja no són només de caire econòmic o estructural, sinó que
cal tenir en compte tots els condicionants ambientals i culturals que rodegen el
jove i el seu àmbit familiar (López i Juarez, 1997). Ja no es pot mesurar la
reproducció de la unitat domèstica de les famílies agràries només amb variables
estructurals com la dimensió física i econòmica de l’explotació agrària, el grau de
mecanització, o la qualitat genètica del bestiar, etc. Cal tenir present l’ambient
social que rodeja el jove, per tal de poder entendre el perquè de les seves
decisions.
D’altra banda, a la modernització de les famílies pageses cal afegir el nou paper
de la dona en les explotacions agràries del segle XXI. El rol tradicional femení en
la major part de les explotacions agràries familiars havia estat el d’organitzar la
vida domèstica, de tenir cura dels animals i de l’hort familiar, i en comptades
ocasions col laborar en les feines del camp a mercè moltes vegades del que
l’home decidia. En tot cas, amb l’ajuda familiar dels fills o altres membres de la
família es realitzaven activitats complementàries dintre de l’explotació agrària
(Díaz, 1997). Aquest paper s’ha viscut durant molt de temps des d’una posició
d’invisibilitat, on les tasques que la dona desenvolupava a l’explotació agrària
passaven desapercebudes davant d’una figura masculina que es mostrava com la
cara visible de l’espai de treball agrari (Salamaña, 1991; Sampedro, 2000: 85).
Però amb l’arribada de l’agricultura industrialitzada i amb l’especialització de
moltes de les explotacions agrícoles i ramaderes, la dona passa a desenvolupar
unes altres tasques. Es produeix una divisió sexual del treball on el rol femení
està cada vegada més deslligat de l’activitat agrària familiar (Díaz, 2007: 122).
Es pot generalitzar una tendència on en les explotacions petites, la dona encara
realitza tasques agràries en complementarietat amb l’home. En canvi, en
explotacions més grans la dona queda més relegada a les tasques domèstiques,
o bé a l’administració de la paperassa burocràtica, que al ser cada vegada major,
requereix una dedicació important que moltes vegades acaba sent una tasca
femenina (Etxezarreta, 2006: 93).
La divisió del treball també ha obert la porta a que les dones tinguin més
facilitats per treballar fora de l’explotació agrària i ser més independents. Les
dones rurals del segle XXI estan trobant el seu lloc a través de múltiples
estratègies –antigues, noves o reinventades- que les posicionen com un element
29