Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

More documents

Recommendations

Info

5.6.2. L’orientació productiva Pel que fa al subsector agrari en què els joves s’insereixen, els resultats mostren com pel total de la mostra són la llet, l’horta i els vedells els sectors on més joves s’han incorporat (Gràfic 5.1). Gràfic 5.1: Orientació productiva de les explotacions agràries de la jove pagesia. 10% 7% 4% 11% 3% 3% 3% 16% 22% 21% Llet Horta Vedells Ovi Ramaderia mixta Porci Altres Fruita Conreus Vinya Font: Elaboració pròpia a partir del treball de camp, 2010. Seguidament se segreguen les dades en funció del grup de joves i es constata que l’establiment del sector productiu és una característica que divideix els joves en funció del seu origen agrari (Taula 5.9). Taula 5.9: Orientació productiva de les explotacions agràries dels joves en funció de l’origen familiar. Pagesia Pagesia Orientació Tota la mostra Tradicional nouvinguda productiva Joves % Joves % Joves % Conreus 2 3% 1 3% 3 3% Horta 3 4% 18 56% 21 21% Vinya 3 4% 0 3% 3 3% Fruita 3 4% 0 6% 3 3% Llet 21 31% 1 3% 22 22% Vedells 14 21% 2 6% 16 16% Porcí 6 9% 1 3% 7 7% Oví 5 7% 6 19% 11 11% Ramaderia mixta 7 10% 3 9% 10 10% Altres 4 4% 0 0% 4 4% Total 68 100 32 100% 100 100% Font: Elaboració pròpia a partir del treball de camp, 2010. 202
D’una banda, els joves que relleven les explotacions agràries familiars continuen majorment amb les produccions més típiques i tradicionals de la zona. Els cinc primers subsectors són ramaders, i és la producció lletera i l’engreix de vedells on més joves s’apleguen. Aquest fet és degut a que les dues àrees d’estudi són predominantment ramaderes i especialment de bestiar boví, ja sigui de llet o de carn. Per tant, es mostra que la major part dels joves continuen el sector tradicional de la família pagesa. D’altra banda, els joves nouvinguts opten pel sector més intensiu en mà d’obra i menys en terra i en inversió de capital. Així és l’horta el subsector agrari on més joves sense tradició familiar pagesa s’incorporen. Diferents factors influeixen en la decisió del jove de fer-se hortolà, però cal destacar-ne alguns: - És un sector agrari de baixa inversió inicial. La infraestructura que es necessita per engegar-lo pot ésser petita. Amb una hectàrea de conreu hortícola una persona es pot considerar pagesa i ingressar un mínim de diners que li permetin anar creant la seva pròpia base de recursos. - L’horta necessita poca terra en relació amb altres cultius. Per començar a menar un hort comercial, no cal per tant una gran inversió en terra (tant per trobar-la com per pagar-la). - Les explotacions hortícoles requereixen més mà d’obra i menys maquinària pesada, fet que facilita l’entrada de joves nouvinguts amb menys recursos. - L’horta és un producte fresc que s’ha de vendre en un temps limitat. Aquest fet aporta liquiditat als joves que estan començant si fan una venda directa encertada. Totes aquestes característiques dibuixen un escenari on el jovent que vol començar de zero troba més facilitats i menys barreres alhora d’engegar una explotació hortícola que no lletera. Aquesta constatació és extremadament rellevant quan es parla de suport directe i indirecte a la jove pagesia, sobretot en les fases de decisió i arrencada. La Taula 5.10 mostra les diferències en funció de l’origen familiar i geogràfic. Els joves que relleven les explotacions agràries es diferencien bàsicament pels diferents subsectors ramaders on s’incorporen. A l’àrea canadenca la major part dels joves entrevistats gestionen explotacions lleteres o de vedells, mentre que a l’àrea gironina, els joves es troben més repartits entre els diferents subsectors. Predomina el sector lleter, però tant el boví de carn, com el porcí, com l’oví són representats. Pel que fa a la pagesia nouvinguda, es constata que la producció d’horta és la que predomina tant a l’àrea d’estudi canadenca com a la gironina. La diferència 203
Page 1:
Tesi Doctoral Explorant la jove pag
Page 5:
A qui m’ha donat la vida.
Page 9 and 10:
Índex general 1. Presentació de l
Page 11 and 12:
6.3.7. Compromís social ..........
Page 13 and 14:
Taula 5.6: Origen de l’explotaci
Page 15 and 16:
Índex de gràfics Gràfic 5.1: Ori
Page 17:
ICM Indemnització Compensatòria d
Page 21 and 22:
1. Presentació de la recerca 1.1.
Page 23 and 24:
cursar l’assignatura “d’Agric
Page 25 and 26:
Un exemple de les noves tendències
Page 27 and 28:
Arrel de l’alarmant nombre d’ex
Page 29 and 30:
que ni la situació dels joves al m
Page 31 and 32:
quantitaiu per conèixer i comparar
Page 33 and 34:
agrari, tant des de la vessant trad
Page 35 and 36:
continuar i a tancar la recerca i q
Page 37 and 38:
1.7. Bibliografia Alberdi Collantes
Page 39:
Parlament Europeu (2000): “The fu
Page 43 and 44:
2. El relleu generacional del secto
Page 45 and 46:
Acabada la Segona Guerra Mundial la
Page 47 and 48:
cura del territori (Euskadiko Gazte
Page 49 and 50:
parla de la selecció negativa, que
Page 51 and 52:
Ramon, 2001). Són dones que gestio
Page 53 and 54:
política, (2) manca de racionalitz
Page 55 and 56:
2.4.1. El relleu tradicional de les
Page 57 and 58:
“Un èmfasi excessiu en els aspec
Page 59 and 60:
investigació (20% dels casos) és
Page 61 and 62:
a la gent, però també a la inform
Page 63 and 64:
2.5. Les polítiques públiques que
Page 65 and 66:
Segons Moyano i Fernández (1990: 2
Page 67 and 68:
“Les polítiques agràries en gen
Page 69 and 70:
explotacions especialitzades, grans
Page 71 and 72:
continuada o d’intercanvi d’exp
Page 73 and 74:
Organismes Genèticament Modificats
Page 75 and 76:
es crea amb l’objectiu general de
Page 77 and 78:
2.7. Conclusions El relleu tradicio
Page 79 and 80:
i social ferma per reduir l’exclu
Page 81 and 82:
Blanch, M. i Perrier Cornet, P. (19
Page 83 and 84:
García, A. (2007): “Precios en o
Page 85 and 86:
Mishra, A.K. i El-Osta, H. (2007):
Page 87:
Troughton, M. (2007): “Canadian f
Page 91 and 92:
3. Entendre la ruralitat del segle
Page 93 and 94:
agràries més marginals es van aba
Page 95 and 96:
canviant. En aquest punt s’alça
Page 97 and 98:
en un extrem els grans i intensos c
Page 99 and 100:
escenifica en el següent paràgraf
Page 101 and 102:
com a tal. La major part de les àr
Page 103 and 104:
endògens del territori per tal d
Page 105 and 106:
“Hi ha un enfocament col lectiu/n
Page 107 and 108:
eferència a l’adquisició de cap
Page 109 and 110:
pagesia i entre la societat, així
Page 111 and 112:
familiars, on van introduir mutacio
Page 113 and 114:
ambientals, etc- són el potencial
Page 115 and 116:
distribució dels seus productes. L
Page 117 and 118:
Aquesta pluralitat d’interessos
Page 119 and 120:
que més s’acosta a les dinàmiqu
Page 121 and 122:
Sota un nou paradigma rural la comp
Page 123 and 124:
fragment que valora la creativitat
Page 125 and 126:
“(...) the focus was on investmen
Page 127 and 128:
“Hemos venido a darnos cuenta de
Page 129 and 130:
desconegudes o noves cobra més sen
Page 131 and 132:
3.6. Conclusions El món rural i la
Page 133 and 134:
3.7. Bibliografia Acosta, I.L. (200
Page 135 and 136:
Fuller, A. (1990): “From part-tim
Page 137 and 138:
O'Connor, D.;Gorman, M.; Wilson, S.
Page 139 and 140:
contexto de los procesos antagonist
Page 141:
CAPITOL 4 Metodologia i àrees d’
Page 144 and 145:
metodològics han estat tradicional
Page 146 and 147:
Canadà és Statistics Canada i el
Page 148 and 149:
aquest criteri per homogeneïtzar-l
Page 150 and 151:
productors rurals de Mèxic. L’Í
Page 152 and 153:
Taula 4.2: Elements per mesurar les
Page 154 and 155:
L’annex 6 mostra el valor de cada
Page 156 and 157:
la seva actitud vers el Nou paradig
Page 158 and 159:
consentiment 46 signat per la perso
Page 160 and 161:
d’explotació agrària i amb el m
Page 162 and 163:
Mapa 4.2: Situació geogràfica de
Page 164 and 165:
Taula 4.4: Població a les àrees d
Page 166 and 167:
Un altre tret geogràfic i socioeco
Page 168 and 169:
El sud-oest de la província d’On
Page 170 and 171:
que hi influeix és la metodologia
Page 172 and 173: comparades amb les poc més de tres
Page 174 and 175: tancat, la infraestructura, etc) di
Page 176 and 177: A Canadà destaquen els programes v
Page 178 and 179: “Hi va haver un fort creixement e
Page 180 and 181: llibertat per definir les línies d
Page 182 and 183: que a Ontario no existeix un progra
Page 184 and 185: desavantatges més visibles d’aqu
Page 186 and 187: have expertise to share. Initially,
Page 188 and 189: A Catalunya també s’ha de mencio
Page 190 and 191: 4.6. Bibliografia Baylina, M. (1997
Page 192 and 193: OMAFRA (Ontario Ministry of Agricul
Page 195: CAPITOL 5 La incorporació a l’ac
Page 198 and 199: La Figura 2 sintetitza la idea que
Page 200 and 201: augmenta i la solidesa de les passe
Page 202 and 203: Figura 4: Percentatge de joves en c
Page 204 and 205: Taula 5.1: Principals característi
Page 206 and 207: habitual per al Grup 2. Més de la
Page 208 and 209: 5.4. La fase d’exploració El pro
Page 210 and 211: Taula 5.3: Edat dels joves en el pu
Page 212 and 213: és més curta que per la resta. Aq
Page 214 and 215: “I’m doing something important
Page 216 and 217: Per la seva banda, els joves sense
Page 218 and 219: procés d’incorporació. Es facil
Page 220 and 221: Per a molts joves que han de rellev
Page 224 and 225: la trobem en el sector ramader, ja
Page 226 and 227: “(...) una proporció important (
Page 228 and 229: propi negoci. En el cas del Grup 1,
Page 230 and 231: Finalment cal tenir en compte la co
Page 232 and 233: Taula 5.17: Nombre de caps de besti
Page 234 and 235: De fet, si es comparen les dues àr
Page 236 and 237: Cal tenir present que la pluriactiv
Page 238 and 239: a assolir el punt de partida des qu
Page 240 and 241: Taula 5.23: Concepte de la primera
Page 242 and 243: percentatge de joves que a les coma
Page 244 and 245: una formació universitària no agr
Page 246 and 247: 5.7. El suport als joves incorporat
Page 248 and 249: 5.7.3. El suport que cal en la fase
Page 250 and 251: De la Taula 5.32 es destaca que: -
Page 252 and 253: “Know your limits” (1PT7H). “
Page 254 and 255: Els punts anteriors mostren que per
Page 256 and 257: incorporat al sector, a través de
Page 258 and 259: En resum, les barreres d’accés a
Page 260 and 261: percentatge petit de joves amb orí
Page 262 and 263: distintiu de qualitat i com una man
Page 264 and 265: que els joves gironins opten per fo
Page 266 and 267: 5.10. Bibliografia Agriculture & Ag
Page 268 and 269: 248
Page 271 and 272: 6. Les pràctiques i les actituds d
Page 273 and 274:
ALENTIMENT L’afectació de l’in
Page 275 and 276:
Taula 6.4: Índex Nou paradigma rur
Page 277 and 278:
Figura 8: Diagrama de caixes en fun
Page 279 and 280:
6.3. Les pràctiques agràries de l
Page 281 and 282:
Taula 6.6: Índex Pràctiques en fu
Page 283 and 284:
De fet, molts dels joves que rellev
Page 285 and 286:
A més, els joves que comencen de n
Page 287 and 288:
introducció de varietats locals i
Page 289 and 290:
Foto 5: Cartells de col laboració
Page 291 and 292:
d’empresa durant la fase de decis
Page 293 and 294:
Un dels trets que marca la pagesia
Page 295 and 296:
2) El grau d’inversió en el punt
Page 297 and 298:
gairebé tots els components és qu
Page 299 and 300:
Figura 12: Subíndexs d’actituds
Page 301 and 302:
escenari, la resposta dels territor
Page 303 and 304:
índexs més elevats de productivit
Page 305 and 306:
6.4.2. Diversitat Les actituds dels
Page 307 and 308:
“(…) the cropland is there shou
Page 309 and 310:
6.4.2.4. La diversitat costa d’ac
Page 311 and 312:
emprar tecnologia amb la rectificac
Page 313 and 314:
Es manté encara per a molts joves
Page 315 and 316:
“Sí, molt d’acord... sempre qu
Page 317 and 318:
segons bona part dels joves tant tr
Page 319 and 320:
"A vegades és millor fer el que ha
Page 321 and 322:
“Sí, però a nivell econòmic co
Page 323 and 324:
tecnològica. I com més endavant v
Page 325 and 326:
El compromís amb el territori es f
Page 327 and 328:
"No! No ens agraden els OGM. El pro
Page 329 and 330:
“Si baixen els preus has d’inte
Page 331 and 332:
ha creat dubtes entre els joves ent
Page 333 and 334:
6.5. El sorgiment d’una Nova page
Page 335 and 336:
o Respecte per l’entorn i incorpo
Page 337 and 338:
S’evidencia a través del treball
Page 339 and 340:
part dels joves que entren de nou a
Page 341 and 342:
els sistemes agraris i també d’a
Page 343 and 344:
producció, l’elaboració i la di
Page 345:
6.8. Bibliografia Altieri, M.A., (1
Page 349 and 350:
7. La llavor del canvi: la Nova pag
Page 351 and 352:
Taula 7.1: Índexs de Mary Collins.
Page 353 and 354:
Taula 7.2: Índexs de Grey Lennon.
Page 355 and 356:
model agrari familiar, que es pot g
Page 357 and 358:
Continua formant-se a través de ta
Page 359 and 360:
la granja. Durant tot el procés de
Page 361 and 362:
“Granja ecològica i centre d’e
Page 363 and 364:
es jubila. Ha emprat una part dels
Page 365 and 366:
Taula 7.8: Índexs de Lluís Sabina
Page 367 and 368:
Taula 7.9: Índexs de Sergi Carbone
Page 369 and 370:
la terra i als recursos bàsics per
Page 371 and 372:
persones que comencen des de zero.
Page 373 and 374:
construint, necessita complementar
Page 375 and 376:
de les finques agràries que gestio
Page 377 and 378:
amb la Universitat, etc. formen par
Page 379 and 380:
d’investigació Ploeg (2008: XVII
Page 381 and 382:
pagesia camini vers gestionar tant
Page 383 and 384:
terme el que creu que és millor pe
Page 385 and 386:
llavors, entitats bancàries, etc.)
Page 387 and 388:
territoris una àmplia diversitat d
Page 389:
7.6. Bibliografia Dandy, G. (2008):
Page 393 and 394:
8. Reflexions finals La pagesia est
Page 395 and 396:
“There is no point in protecting
Page 397 and 398:
canadenc explotacions agràries her
Page 399 and 400:
8). En primer lloc, la recamperolit
Page 401 and 402:
presentat algunes de les experiènc
Page 403 and 404:
Euskadiko Gazteriaren Kontseilua (2
Page 405 and 406:
Williams, F., Mitchell, M. and Verg
Page 407:
ANNEXOS “Tot està per fer i tot
Page 410 and 411:
Young farmers’ views on agricultu
Page 412 and 413:
Annex 1.3: Guió de l’entrevista
Page 414 and 415:
10.Creus que el Contracte Global d
Page 416 and 417:
Annex 3: Dimensionalització del q
Page 418 and 419:
pagès/a? El motiu de la pregunta r
Page 420 and 421:
F. Treball El primer que es demana
Page 422 and 423:
Part II: Les pràctiques a l’expl
Page 424 and 425:
una escala de cinc graus: (1) gens,
Page 426 and 427:
Diversitat D.1. És important donar
Page 428 and 429:
A.2. La pagesia pot decidir si part
Page 430 and 431:
Part IV: El futur La quarta part de
Page 432 and 433:
Annex 4.2: Guió de l’entrevista
Page 434 and 435:
I have read the information provide
Page 436 and 437:
11.How have you acquire your farmin
Page 438 and 439:
26.Do you have an off farm job toda
Page 440 and 441:
Please say which of the answers mos
Page 442 and 443:
PART 3 Summary questions 1. What ar
Page 444 and 445:
Annex 5.2: Carta catalana de consen
Page 446 and 447:
Annex 5.3: El qüestionari emprat Q
Page 448 and 449:
F. Treball 21. Qui treballa ara en
Page 450 and 451:
Noves activitats A la mateixa empre
Page 452 and 453:
MA.1. El govern ha d’invertir mé
Page 454 and 455:
Part V: La fitxa personal i la fitx
Page 456 and 457:
Annex 6: Ponderació dels elements
Page 458 and 459:
ELEMENT 6.2: posar preu al producte
Page 460:
ELEMENT 6.2: dependència de la tec
show all

Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?