Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Un dels trets que marca la pagesia de les últimes dècades és la progressiva
pèrdua d’autonomia. Diferents agents entren a les explotacions agràries de la
pagesia, tant catalana com canadenca, per anar usurpant petits espais de
llibertat i decisió. Des de les empreses integradores fins l’administració, passant
per les entitats financeres, les asseguradores i les sancionadores. Tot un
entramat que no ajuda a recuperar la dignitat de la pagesia que treballa la terra i
que vol recuperar la condició autònoma.
“You work for the bank, there is a lot of pressure” (1PT14H).
“Treballes pel banc, hi ha molta pressió” (1PT14H).
6.3.7. Compromís social
El component del Compromís social s’ha mesurat a partir dels següents
elements:
1) La vinculació al teixit associatiu: s’ha mesurat el grau de compromís
social de la jove pagesia en funció de la seva predisposició a associar-se.
S’han tingut en compte entitats tant agràries com no agràries.
2) El ser membre actiu en alguna associació: es valora el compromís
social en tant que els joves formen part de l’estructura activa d’alguna de
les associacions en les que estan involucrats.
La puntuació que han obtingut els joves en funció de l’origen familiar mostra que
els que no tenen un origen agrari directe estan involucrats en un nombre major
d’entitats i, a més, acostumen a ser més actius. D’una banda, la necessitat
d’integració i de defensa dels seus interessos com a nouvinguts els fa ser més
propensos a l’organització col lectiva basada en una estructura de xarxa més
enllà de l’àmbit local.
“Aquestes associacions significa... envoltar-me de gent que fa lo mateix que jo
faig, cosa que m’enriqueix i m’ajuda... trobar la força per començar a canviar una
mica les coses... o fer les coses de la manera que penso...” (2PN74D).
De l’altra, també és important anotar que molta de la pagesia nouvinguda
accedeix al sector agrari per temes ètics i de justícia social. Són persones
compromeses que ja tenen l’hàbit de cooperar i s’involucren en la vida
associativa, tant agrària com no agrària, d’una manera molt natural. Per tant, no
és d’estranyar que creïn entitats noves com per exemple Tràmec a les
comarques gironines o New Farmers of Ontario a l’àrea d’estudi canadenca.
273