Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Els quatre autors que se citen identifiquen diferents elements que formen part
d’un model teòric basat en evidències des de la praxi. És necessari deconstruir la
realitat per poder-la analitzar i tornar-la a refer. En el següent apartat
s’expliquen els vuit components que la tesi doctoral adopta per concretar un nou
paradigma per al món rural. L’argumentació empra com a punt de partida el
plantejament de l’OCDE, però incorpora elements nous.
3.5. Components per una nova ruralitat: un nou paradigma rural
més enllà del de l’OCDE
Un paradigma és un ordre nou dels conceptes adaptat a l’espai i al temps en què
es dóna. Una visió de la realitat, dels fets i de les relacions socials que evoluciona
i que amb el pas dels anys canvia. El nou paradigma rural és la posada en
escena d’un model que ha superat l’etapa productivista del sector agrari,
l’aïllament del món rural i les relacions de poder unilaterals. Aflora una pagesia
que pren les regnes de la seva activitat, l’agricultura i la ramaderia retroben el
seu paper territorial imprescindible i la participació de les persones en la presa
de decisions és cada vegada més visible.
En aquest apartat es descriu un nou paradigma rural més enllà del plantejat per
l’OCDE i es detallen els components elementals que ja afloren en l’escena
present i que es projecten com a indispensables per tal que la pagesia, la que
dóna vida i força al camp, pugui lliurement viure i treballar. Són vuit atributs
escollits per estructurar una anàlisi més acurada de la realitat present i futura de
la jove pagesia. Però el fet de fer una descripció segregada no vol dir que els
elements tinguin sentit isolats. Tot el contrari, són parts d’un tot que es veu
afavorit en la mesura en què es van trobant els diferents components per formar
un conjunt més potent que la suma de les parts. Són peces que ja estan posades
sobre del taulell, no ha calgut inventar-se res, ja que totes elles existien
prèviament.
Els vuit components fan referència a una manera de produir i relacionar-se amb
l’entorn rural i des del sector agrari. És un ordre de les coses que s’articula com
una resposta a la crisi del sistema productivista i de la lògica del mercat
capitalista. És un model on la integració de les variables socials, ambientals i
econòmiques cobra sentit. El concepte neix de l’observació del canvi de
paradigma i de la idea creada a partir del Model d’equitat (Monllor et al., 2005)
on des d’un marc teòric es defensa que la viabilitat de les explotacions agràries
passa per equilibrar les tres variables. Els canvis introduïts en els sistemes
agraris a partir de la segona meitat del segle XX es van encarregar de
desequilibrar les relacions internes i externes de les explotacions agràries
90