26.04.2013 Views

Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

amb una presència visible molt marcada <strong>de</strong>ls homes. <strong>La</strong> dona cada vegada<br />

ten<strong>de</strong>ix a <strong>de</strong>svincu<strong>la</strong>r-se més <strong>de</strong> les tasques agràries. En moltes famílies és <strong>la</strong><br />

que gestiona <strong>la</strong> burocràcia i porta <strong>la</strong> comptabilitat, però no acostuma a trebal<strong>la</strong>r<br />

directament amb les feines <strong>de</strong>l camp.<br />

“El meu pare i jo, i <strong>la</strong> meva mare que està al <strong>de</strong>spatx... que també compta! I dos<br />

nois immigrants <strong>de</strong> fora... que diuen que hi ha crisi però... només trebal<strong>la</strong> a les<br />

granges gent <strong>de</strong> fora... ningú vol munyir un diumenge” (2PT80H).<br />

Dintre <strong>de</strong>l Grup 1, més d’una tercera part <strong>de</strong>ls joves té alguna persona<br />

assa<strong>la</strong>riada trebal<strong>la</strong>nt, que com bé explicita <strong>la</strong> cita anterior, gairebé sempre<br />

estrangera. El tema <strong>de</strong> les persones joves assa<strong>la</strong>ria<strong>de</strong>s immigrants afecta<br />

l’estructuració <strong>de</strong> les famílies agràries tradicionals, però encara és pen<strong>de</strong>nt<br />

d’anàlisi (Etxezarreta, 2006: 95). Els joves entrevistats al leguen que costa molt<br />

trobar persones locals que vulguin trebal<strong>la</strong>r d’assa<strong>la</strong>ria<strong>de</strong>s, sobretot si es<br />

comparen en les condicions que les persones immigrants treballen <strong>de</strong> sa<strong>la</strong>ris més<br />

baixos i horaris més durs. A més, <strong>la</strong> mecanització <strong>de</strong> <strong>la</strong> feina i les rutines diàries<br />

permeten contractar mà d’obra no qualificada (Aldomà, 2009: 115).<br />

Per <strong>la</strong> seva banda, una tercera part <strong>de</strong>ls joves sense origen agrari comença<br />

l’activitat sol. <strong>La</strong> resta ho acostumen a fer amb <strong>la</strong> parel<strong>la</strong>, amb un soci o amb<br />

alguna persona contractada com a assa<strong>la</strong>riada. En alguns casos també reben<br />

l’ajuda <strong>de</strong> joves, en <strong>la</strong> fase d’exploració o <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisió, que estan aprenent l’ofici.<br />

En el punt <strong>de</strong> partida en les explotacions agràries <strong>de</strong> <strong>la</strong> pagesia tradicional hi ha<br />

una mitjana <strong>de</strong> 2,3 UTA’s familiars i 0,7 UTA’s assa<strong>la</strong>ria<strong>de</strong>s; mentre que per als<br />

joves nouvinguts es redueix el nombre familiar (1,2 UTA’s) i augmenta<br />

lleugerament l’assa<strong>la</strong>riat (0,9 UTA’s). En <strong>la</strong> major part <strong>de</strong>ls casos a mesura que<br />

les fases <strong>de</strong>l procés d’incorporació avancen es redueix <strong>la</strong> mà d’obra familiar i<br />

augmenta l’assa<strong>la</strong>riada. De fet una mitjana <strong>de</strong> 2,3 UTA’s familiars és molt<br />

elevada; però cal tenir present que en el punt <strong>de</strong> partida, quan el jove comença,<br />

moltes vega<strong>de</strong>s encara hi són els avis, o algun tiet o familiar proper. Malgrat <strong>la</strong><br />

tendència general <strong>de</strong>ls nous mo<strong>de</strong>ls agraris és a augmentar <strong>la</strong> mà d’obra<br />

assa<strong>la</strong>riada en contrapartida <strong>de</strong> <strong>la</strong> familiar, moltes <strong>de</strong> les explotacions agràries on<br />

s’incorporen els joves <strong>de</strong>l Grup 1 tenen força ocupació familiar.<br />

El tipus <strong>de</strong> jornada que acostuma a fer el jove a l’explotació agrària en el punt <strong>de</strong><br />

partida és a jornada completa. Només un 7% <strong>de</strong> <strong>la</strong> pagesia tradicional i un 12%<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> nouvinguda trebal<strong>la</strong> a temps parcial a l’explotació agrària. Però sí que s’ha<br />

<strong>de</strong> tenir en compte que els qui treballen a temps complet també po<strong>de</strong>n tenir una<br />

feina pluriactiva complementària que aporti més ingressos a <strong>la</strong> unitat familiar,<br />

sobretot feines temporals.<br />

213

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!