Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

8). En primer lloc, la recamperolització és el procés pel qual algunes de les persones que
es dediquen a produir aliments tornen a recuperar la Condició camperola, és a dir, una
relació amb l’entorn de màxima autonomia i integració amb el medi. Contràriament, la
industrialització té a veure amb el procés que fan algunes explotacions agràries per
augmentar la productivitat a través de la dependència d’inputs externs com les llavors
modificades genèticament, la tecnologia moderna que manté el lligam amb les entitats
bancàries o la integració en les llargues cadenes de comercialització. Finalment, la
desactivació és el procés de reducció o anul lació de la producció agrària, on el cas més
extrem és l’abandonament de l’activitat, per exemple a causa de canvis en l’ús del sòl,
sobretot per temes urbanístics. És evident que els tres processos creen situacions
d’estrès territorial allà on conflueixen i han de lluitar pels recursos, per complir
normatives o per l’accés a la terra, entre moltes altres disputes.
El sorgiment d’una Nova pagesia i la posada en pràctica d’un Nou paradigma agrosocial
se situa dintre d’un complex camí vers la recamperolització, on la pagesia lluita per la
seva autonomia en un món ple de tensions i entrebancs, alhora que d’oportunitats i
projectes nous. El Nou paradigma rural segons l’OCDE és mancat de la vessant
més social i agrària que caracteritza el nou model emergent des de la Nova
pagesia. Comparteixen un marc teòric i pràctic, en assumir que el món rural ja no és
exclusivament de la part agrària de la societat, en descentralitzar les polítiques
públiques i en donar més pes a la ciutadania per decidir com vol que sigui el
desenvolupament de l’indret on habita. Però el plantejament de l’OCDE no valora
integrament la Condició camperola definida per Ploeg (2008), no destaca el paper
rellevant de la dona en la nova societat agrària, ni tampoc entra a valorar la integració
de components com l’Alentiment o l’Autonomia. Amb tot, emprar com a punt de partida
el treball realitzat per l’OCDE m’ha permès avançar en la formulació d’un marc teòric nou
on s’incorporen elements complementaris adoptats d’altres autors. A partir d’aquest
marc d’anàlisi, el treball de camp m’ha aportat nous coneixements per constatar una
nova realitat que camina de la mà del model teòric plantejat a partir del Nou paradigma
agrosocial.
La incorporació a l’activitat agrària és un complex procés que porten a terme totes les
persones que accedeixen a la pagesia independentment de les variables socials que les
defineixen. Algunes opten per fórmules tradicionals que segueixen el ritme pautat pel
model agroindustrial, mentre que altres prefereixen cercar estratègies alternatives que
els aportin més dosis d’autonomia. Totes dues opcions presenten els seus pros i contres,
i cada persona és lliure de decidir quina via vol emprar. Al llarg del treball doctoral he
anat emfatitzant insistentment el model que posa en marxa la Nova pagesia com una
manera harmònica per aflorar dinàmiques actives de desenvolupament rural i justícia
379