Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

social. No tots els models agraris fomenten la vitalitat territorial 116 . L’activitat que
porta a terme la Nova pagesia, entre moltes altres coses, alimenta el capital social,
manté connectats els móns rurals i urbans, aposta per una qualitat òptima dels aliments
promovent així la salut de les persones, torna a habitar espais abandonats, inventa
noves relacions socials, proposa maneres alternatives d’organització i col laboració,
pensa en les generacions futures i lluita per mantenir un espai agrari ric, divers i
econòmicament dinàmic. Tots aquests atributs són els que defineixen el
desenvolupament rural, tant estudiat i revisat per la literatura científica (Etxezarreta,
1987; Comissió Europea, 1988; Ploeg i Long, 1994; Hervieu, 1997; Comissió Europea,
1999; Bryden, 2000; Ploeg et al., 2000; Viladomiu, 2003; Monllor et al., 2005; OCDE,
2006; O'Connor, et al. 2006; Regidor, 2008). Per tant, cal tenir en compte d’una
manera seriosa i clara l’aportació econòmica, social i ambiental que està fent la
Nova pagesia. Les polítiques públiques haurien de valorar el Nou paradigma agrosocial
com un model a partir del qual poder oferir qualitat de vida als seus habitants, mantenir
els recursos naturals i fer viable econòmicament les zones agràries i rurals.
8.1. Epíleg
El sistema agrari hereu de la Revolució verda està caducat. És un model on el relleu
generacional de les explotacions agràries familiars ha esdevingut una problemàtica.
S’abandonen les tasques agrícoles i ramaderes perquè es considera que els aliments
provenen d’arreu del món i que treballar el camp és una cosa del passat.
M’agradaria donar-li la volta a la problemàtica i pensar que s’acaba un model, però que
en comença un altre. Desapareix la família pagesa, però no la pagesia. L’explotació
agrària tal i com s’ha conegut fins avui es difumina, però en neixen moltes altres,
diferents en formes jurídiques, en estructures familiars, en sectors, en maneres de
produir, d’elaborar i/o de comercialitzar. La problemàtica del relleu generacional és la
problemàtica del model agrari agroindustrial i productivista. Sincerament, millor que
deixi de reproduir-se i que es deixi pas a una altra manera de fer.
Si no hi ha lloc pels joves en un model d’agricultura intensiva, capitalitzada i inserida en
els mercats globals, si que n’hi ha pels que donen el pas de canviar el model agrari des
de les seves pràctiques i des de les seves actituds. La Nova pagesia dóna resposta a
un canvi de paradigma posant en funcionament experiències agrosocials que es
regeixen per patrons de proximitat, qualitat i identitat. En el nou escenari liderat
per un nou model de persones emprenedores sí que hi ha oportunitat de relleu
generacional, però sense voler reproduir les estructures del passat. Al capítol setè he
116 Ploeg (2008: 291) es qüestiona What kinds of rurality are produced by the contrasting development
models?, és a dir, quin tipus de ruralitat es produeix en funció del model de desenvolupament. Aquest és un
tema rellevant en pensar en el model que es desitja i les activitats agràries que l’han de potenciar.
380