Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

és a dir, fomentar un canvi de pràctiques en aquelles persones que mostren una actitud
oberta a incorporar noves estratègies agràries més properes al Nou paradigma
agrosocial.
Un dels resultats més rellevants en respondre la primera pregunta de recerca és que la
incorporació al sector agrari és un camí format per períodes i per fases que presenten
diferents necessitats i reptes. La persona que vol dedicar-se a l’activitat agrària
passa per tota una sèrie de fases des que pren la decisió d’accedir-hi fins que
es consolida. Entendre la incorporació com un procés permet estructurar un sistema
d’ajuts adreçats a la persona que comença en funció de les seves necessitats. Al capítol
cinquè he detallat algunes de les línies de treball i recomanacions en termes polítics per
millorar el procés d’incorporació, on destaca el disseny d’un Programa integral de suport
a una nova generació de pagesia, estructurat per donar resposta a totes les tipologies de
joves que accedeixen a l’activitat agrària en funció de les diferents fases del procés
d’incorporació.
A més, hi ha alguns temes que es poden plantejar com a qüestions futures per resoldre,
com ara si continua tenint sentit limitar l’edat de la persona que es vol incorporar alhora
de rebre ajuts de l’administració pública. Un estudi recent dels Estats Units (Ahearn i
Newton, 2009:22) mostra com les persones que s’incorporen a l’activitat agrària
no són exclusivament joves. Aquest fet implica que els criteris per donar suport a la
incorporació de noves persones al sector agrari pot estar més lligat a temes com el
respecte pel medi ambient, l’arrelament al territori o la producció de qualitat, que no
amb l’edat. Si la definició de la persona beneficiària de les polítiques públiques de suport
a una nova generació de pagesia és més flexible i inclusiva, el ventall de noves
incorporacions s’obre i la capitalització humana del camp es reforça. Cal tenir present
que cada persona gaudeix d’unes habilitats i característiques que la fan única i que
poden esdevenir oportunitats alhora d’entrar a un sector nou. Una manera de mesurar
els criteris d’elegibilitat podria ser emprant els Components del Nou paradigma
agrosocial.
També és de vital importància lluitar per mantenir la disponibilitat de terra agrària
per conrear i pasturar, i no per abandonar o especular. Si estem pensant en mantenir
l’activitat agrària i en incorporar noves persones a la pagesia, cal assegurar l’espai agrari
per les generacions futures. La planificació territorial i urbanística és bàsica per protegir
el sòl agrari d’altres usos no compatibles (Sotte, 2003: 8). Potser cal introduir mesures
fiscals que dilueixin l’ànsia especulativa que encara roman en molts dels millors espais
agraris, sobretot periurbans. En tot cas, no s’ha de perdre una visió estratègica que
fomenti la pagesia d’arrel i que entengui que la vitalitat territorial passa per enfortir el
teixit agrari local. En aquest punt és interessant donar-li la volta a l’idea i recordar que
també cal assegurar joves que conreïn l’espai agrari:
374