Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

calcular que nou de cada deu joves accedien al sector agrari a través del sistema
hereditari familiar (García Bartolomé, 1994: 296), a Anglaterra també era la via
d’entrada principal l’any 2002 (ADAS, 2004) i a Austràlia s’ha estimat
recentment que un 94% de les incorporacions són de tradició agrària familiar
(Barclay et al., 2005). Malauradament cada vegada menys joves nascuts a les
explotacions agràries familiars volen continuar amb l’activitat (AAFC, 2006: 5).
Però aquesta no és l’única via d’accés. Mailfert (2007: 22) assenyala que a
França, país on la política agrària ha ajudat tradicionalment els joves a
incorporar-se al sector, una quantitat significativa de persones sense origen
agrari directe se sent atreta per l’ofici de pagès en els últims anys. En aquest
sentit Williams et al. (2006) afirmen que actualment hi ha un debat obert entorn
el paper dels joves que accedeixen per aquesta via d’entrada, ja que molts no
estan disposats a entrar en la roda de les explotacions agràries de caire
industrial. Aquest fet provoca que siguin rebutjats per bona part de la pagesia
establerta, així com per algunes polítiques públiques, ja que pensen que els
nouvinguts barren el pas als que realment volen fer del sector agrari una gran
indústria.
La tercera via que proposa l’autora es va instaurar a principi de segle XX com
una porta d’accés a la propietat de la terra. L’escala agrícola fa referència al
procés d’anar pujant esgraons des del treball no remunerat, passant per
l’assalariat, que permet estalviar diners per poder arrendar una finca per més
tard aconseguir un préstec i assolir la propietat de la terra (Spillman, 1919).
Aquest és més aviat un procés de mobilitat social dintre del mateix sector, camí
molt emprat a nord Amèrica les primeres dècades del segle passat. Sembla que
avui dia és un terme obsolet, malgrat pot ésser una via que alguns joves sense
origen agrari i sense capital inicial segueixin.
Un altre estudi que indaga en les diferents vies d’entrada al sector agrari i que fa
referència exclusivament al sector lleter (Barham et al., 2001) mostra una
àmplia gamma de possibilitats per incorporar-se en una explotació lletera. Els
autors argumenten que els camins d’entrada són varis així com ho són les
explotacions agràries que es posen en marxa, però en distingeix tres: (1) els
joves amb origen agrari que continuen l’explotació familiar, (2) els joves amb
origen agrari que inicien una activitat nova i (3) els joves sense origen agrari que
entren a l’agricultura de nou o com a segona carrera.
Totes les vies d’entrada presenten dificultats vàries alhora d’anar avançant en el
procés d’incorporació. L’any 2001 el Comitè de les Regions sintetitzava les
següents barreres per la incorporació de joves a l’activitat agrària, i agafava com
a àmbit de referència l’espai europeu: (1) manca de perspectiva econòmica
segura per part dels joves que es volen instal lar, deguda a la manca de voluntat
32