Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Acabada la Segona Guerra Mundial la missió social del sector agrari era alimentar
una població mancada dels recursos bàsics per la supervivència. Els instruments
polítics de l’època es van posar a disposició de la pagesia per tal de millorar les
estructures i d’aquesta manera augmentar la productivitat. En molt pocs anys es
va aconseguir l’objectiu marcat amb escreix (Romero, 2002: 624). Als anys
setanta els països industrialitzats ja tenien massa excedents degut a
l’exponencial augment de les matèries primeres obtingudes en unes explotacions
agràries que cada vegada eren més intensives i engrandides. La industrialització
del camp, a part de les múltiples conseqüències ambientals, econòmiques i
socials, va provocar l’expulsió de la mà d’obra excedentària que anava sent
substituïda progressivament per la maquinària i la tecnologia moderna. Naredo i
Leguina (1973 citat per Bretón et al., 1997) retraten aquest moviment migratori
com un procés d’abandonament on primer marxen els assalariats agraris,
després l’ajuda familiar i seguidament la pagesia que treballava les explotacions
petites i més marginals del sistema. Les explotacions agràries passen de ser
intensives en mà d’obra a ser-ho en capital i en tecnologia (Peix, 1997: 51;
Cochrane, 2000).
Les explotacions agràries que van resistir l’incipient canvi de model es van veure
immerses en un procés de crisi estructural forçades a entrar en la roda del
sistema industrial. Els cànons marquen augmentar la productivitat a través de
l’especialització, la introducció de productes químics i la contínua mecanització.
Aquesta dinàmica imanta els pagesos i pageses dintre del model d’un sistema
dominant que els converteix en una pagesia agroindustrial (Roca i Monllor, 2009)
depenent cada vegada més de l’entramat de les empreses transnacionals que
controlen el subministrament d’inputs i el mercat.
Malgrat la poca claredat del sistema, les famílies pageses fan un esforç
d’adaptació a la nova realitat a través d’augmentar la dimensió física de les
explotacions agràries, de crear processos cooperatius, de formar part dels
processos d’integració vertical o ja en última instància, d’abandonar l’activitat
(Breton et al., 1997: 657). El resultat del canvi accelerat de model se sintetitza
en la desaparició de moltes explotacions agràries, en l’augment de dimensió tant
física com econòmica de les que queden, en la concentració de terres i capital, i
en l’envelliment de la població agrària tradicional (Sevilla Guzmán, 1979; Sumpsi
1994). Queden les més fortes, les que han pogut créixer i adaptar-se a la lògica
capitalista dominada pel mercat (Corsi, 2009: 27; Gillespie i Johnson, 2005: 2).
Són les explotacions agràries més grans, especialitzades, intensificades i
altament tecnificades, on treballen les màquines i majorment persones
assalariades. Sota aquestes dinàmiques la incorporació de gent jove i nova al
sector agrari és molt dificultosa per les increïbles barreres d’accés que comporta i
25