Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Ramon, 2001). Són dones que gestionen i organitzen l’activitat agrària a la qual
es dediquen des d’una mirada compromesa amb el territori, amb la qualitat dels
productes que elaboren i amb les persones amb qui treballen (Binimelis et al.,
2008: 68). La presència femenina en l’escena agrària i rural actual és un signe
de canvi de paradigma on les oportunitats de relleu generacional són molt més
clares.
Tots aquests canvis porten a parlar de desfamiliarització de l’activitat agrària
(Gómez Benito i González, 2002: 429), on la família ja no és la base que
sustenta les feines agrícoles i ramaderes. Les noves relacions econòmiques i
socials del món rural estan afavorint el pas vers formes diferents d’organització
dintre de l’explotació agrària. Ser pagès ja no està estrictament lligat al mode de
producció domèstic tradicional, sinó que entren en joc un ventall més ampli de
fórmules d’organització laboral de les tasques agràries. En aquest context les
dones són molt més visibles i els joves presenten més llibertat de decisió
respecte el grup familiar.
La ruptura de l’estructura tradicional agrària familiar obre el camí a que noves
fórmules organitzatives apareguin en l’espai agrari. No és fàcil trobar una
nomenclatura per definir l’amalgama de formes que pot adquirir la gestió d’una
activitat agrària actualment, donades les diferències en les tipologies. S’empra el
concepte d’empresa agrària entès com una estructura més flexible en les
dinàmiques de gestió on la família ja no és la peça clau de l’engranatge, sent una
fórmula més complexa i heterogènia (Viladomiu, 2005: 24). Cercles més
alternatius empren el concepte d’experiència agrària per referir-se a les activitats
de nova creació que es creen sota criteris agroecològics. Però encara és
explotació o activitat agrària la nomenclatura més emprada actualment.
2.4. El procés d’incorporació a l’activitat agrària
Incorporar-se al sector agrari, tant pels que relleven una explotació agrària
familiar com per als que en creen una de nova, és un exercici de complexa
realització. Segons Williams et al. (2006) hi ha tres vies d’entrada al sector
agrari: (1) a través de l'explotació agrària familiar, (2) a través d’un altre sector i
(3) a través de l’ascens en l’escala agrícola 4 . L’autora argumenta que dins de
cada ruta existeix una varietat àmplia d'estratègies per assolir l’establiment de
l’activitat agrària.
La veritat és que l’accés al sector agrari s’ha realitzat tradicionalment amb el
traspàs de l’explotació agrària dels pares als fills. A Europa l’any 1992 es va
4 Terme emprat en anglès: Agricultural ladder.
31