Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Taula 5.3: Edat dels joves en el punt de planejament en funció de l’origen
familiar.
Pagesia
tradicional
Pagesia
nouvinguda
Tota la mostra
Punt de Planejament (anys) 20,1 23,1 21,3
Punt de Partida (anys) 21,9 26,5 23,4
Durada de la Fase de decisió (anys) 1,8 3,4 2,1
Font: Elaboració pròpia a partir del treball de camp, 2010.
L’assoliment del punt de planejament presenta diferències entre els dos grups.
Els joves que relleven les explotacions agràries familiars comencen abans a
planificar la incorporació al sector agrari. La mitjana per a tot el Grup 1 és de
20,1 anys, mentre que per al Grup 2 és de 23,1 anys. La fase de decisió dura
gairebé la meitat que en el cas dels joves que no tenen un origen agrari. El fet
de no tenir una base de recursos disponible, ni terra a l’abast, ni moltes vegades
el coneixement suficient, implica que el jove que no ha nascut en una explotació
agrària familiar ha d’emprar més temps (3,4 anys). Dintre d’aquest grup, són les
dones nouvingudes les que més tarden a passar del punt de planejament al punt
de partida, on és la fase de decisió de 4 anys.
Dintre de la pagesia tradicional es distingeixen tres subgrups:
1) El primer el formen els joves que sempre han desitjat dedicar-se al camp.
Aquests joves no poden identificar un moment concret on comencen a
planificar, perquè ha estat un sentiment progressiu.
2) El segon està format per joves que realment senten que volen rellevar
l’explotació agrària familiar un cop acabats els estudis secundaris. Un bon
gruix estudia formació professional agrària per tal d’adquirir coneixements
complementaris als familiars.
“Probably I decided my last year of high school… then I went to college to learn
more about agriculture, to develop more appreciation and respect for doing it”
(1PT17H).
"Probablement ho vaig decidir en el meu últim any d’institut... llavors vaig fer una
formació professional per aprendre més sobre l'agricultura, per adquirir més
estima i respecte per aquesta feina" (1PT17H).
3) El tercer correspon als joves que, malgrat ser fills de casa de pagès, no
prenen la decisió de voler dedicar-s’hi fins molt més tard. Són joves que
han marxat a estudiar o a treballar en altres sectors i que quan creuen o
senten que han viscut prou, decideixen retornar a la llar familiar per
dedicar-se plenament al sector agrari. Aquests joves acostumen a tenir
nivells formatius més alts i a aportar noves idees a les explotacions
familiars agràries tradicionals. La següent cita posa en evidència com el
190