Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

“Un èmfasi excessiu en els aspectes econòmics de la transferència de l’explotació
agrària oculta el paper important que juguen les relacions humanes en l'èxit de
transferir els actius agrícoles familiars” (Tondreau et al., 2002: 5).
Però la veritat és que en els últims anys els nous escenaris del món rural,
l’evolució de la família tradicional, l’obertura dels mercats o les noves demandes
de l’agricultura, estan donant peu a canvis importants en les dinàmiques de
relleu generacional a les explotacions agràries familiars. El fet d’haver nascut en
una família pagesa presenta un llistat ampli de fortaleses com ara la facilitat
d’accés a una base de recursos digna, el traspàs de coneixement tradicional, la
inserció en les xarxes locals i/o sectorials, etc. Les dificultats es visualitzen més
des de la vessant del xocs generacional i de la manera com cada una de les
persones implicades entén i sent el relleu de la nova generació.
És interessant citar la identificació que fa Alberdi Collantes (2005: 23) d’un nou
perfil professional d’animador agrorural especialitzat en dinamitzar el relleu
generacional. Cada vegada hi ha menys explotacions agràries i menys persones
que es vulguin dedicar a continuar-les, però les que queden han de poder
resoldre els entrebancs per poder-ho fer. És per aquest motiu que apareixen en
l’escena social nous actors amb capacitats tècniques pels problemes que puguin
sorgir alhora de donar el pas de rellevar una explotació agrària familiar.
Es pot afirmar que el procés tradicional de renovació dels sistemes agraris està
en crisi. Però tal i com els xinesos entenen el mot crisi –barreja de perill i
oportunitat- aquesta és una bona aliada per introduir canvis constructius i
optimistes. Breton et al. (1997: 662) ho expressen d’aquesta manera:
“Rupturas y continuidad son rasgos comunes en todo proceso de transformación.
A menudo hablamos de crisis porque nuestra percepción de los fenómenos
sociales se halla impregnada de la idea de estabilidad. Asumimos ciertos rasgos
como permanentes y a veces los hacemos prisioneros de los momentos
construidos para caracterizarlos. Tal vez sea más fructífero asumir que lo normal
es el cambio y no la estabilidad y que viejas formas pueden asumir nuevos
significados” (Breton et al., 1997: 662).
2.4.2. Els nouvinguts a l’agricultura com a sector emergent
Un dels tòpics del món agrari és que si no véns de pagès, no pots ser pagès!
Durant molts anys, i encara avui, molta de la gent que està dintre del sector
entén que alguna persona que no hagi viscut des de petita en una explotació
agrària familiar no té massa opció a entrar dintre del sector agrari. Aquesta
actitud ha estat descrita per diversos autors (González et al., 1985; González,
1990) observant com els que ja estan establerts perceben l’amenaça d’elements
de fora del sistema –en aquest cas l’agrari- que poden trencar l’equilibri
37