Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

En els següent apartats es detallen i es discuteixen els trets més rellevants
extrets de l’anàlisi i estructurats a partir dels vuit components del Nou paradigma
rural.
6.3.1. Escala local
El component de l’Escala local s’ha mesurat a partir dels següents elements:
1) L’àmbit geogràfic de la venda directa: s’ha diferenciat si el producte
es ven dintre de l’àrea d’estudi, dintre de la província d’estudi o més enllà.
Només s’han valorat els canals de comercialització directa.
2) La identificació local del producte: s’ha valorat si el jove identifica el
producte que comercialitza amb una marca pròpia o bé col lectiva que
s’identifiqui amb l’origen geogràfic.
Els dos elements amb què es mesura el component de l’Escala local tenen a
veure amb l’estratègia de comercialització. Conscientment s’ha volgut mesurar
aquest ítem, ja que segons Ploeg (2008) es poden identificar dos models de
pagesia en funció dels seus canals de comercialització. El primer respon a la
lògica global dels mercats infinits a gran escala on l’estratègia de comercialització
no té límits; i el segon lluita per escurçar els circuits comercials de distribució i
s’acosta al consum directament. El model dominant és el que deslliga la pagesia
dels canals comercials per tal d’alliberar-la de les carregues més enllà de les
productives. A aquest model l’anomena Imperi i argumenta que està estructurat
per tota una sèrie d’elements que el sostenen i el fan créixer, també és cada
vegada més centralitzat i controlat per poques i poderoses mans. En canvi, el
segon model apropa la pagesia al consum i descentralitza tant les unitats de
consum com les de producció, i treballa amb una xarxa amb nodes que es
relacionen d’una manera més horitzontal que vertical.
És interessant observar com el component de l’Escala local és el que presenta
una major distància entre el valor que assoleix la pagesia tradicional i el que obté
la nouvinguda. El subíndex reflecteix com la pagesia tradicional està molt més a
la vora del model agroindustrial pilotat per l’Imperi i per tant allunyat del Nou
paradigma rural. El fet de tenir definit el punt de partida dintre del sistema
dominant provoca que els joves que volen rellevar les explotacions agràries
familiars tradicionals tinguin unes inèrcies que els empenyen a continuar el
model agrari intensiu que s’arrossega tant a Europa com a Canadà des dels anys
seixanta.
262