26.04.2013 Views

Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

En els següent apartats es <strong>de</strong>tallen i es discuteixen els trets més rellevants<br />

extrets <strong>de</strong> l’anàlisi i estructurats a partir <strong>de</strong>ls vuit components <strong>de</strong>l Nou paradigma<br />

rural.<br />

6.3.1. Esca<strong>la</strong> local<br />

El component <strong>de</strong> l’Esca<strong>la</strong> local s’ha mesurat a partir <strong>de</strong>ls següents elements:<br />

1) L’àmbit geogràfic <strong>de</strong> <strong>la</strong> venda directa: s’ha diferenciat si el producte<br />

es ven dintre <strong>de</strong> l’àrea d’estudi, dintre <strong>de</strong> <strong>la</strong> província d’estudi o més enllà.<br />

Només s’han valorat els canals <strong>de</strong> comercialització directa.<br />

2) <strong>La</strong> i<strong>de</strong>ntificació local <strong>de</strong>l producte: s’ha valorat si el jove i<strong>de</strong>ntifica el<br />

producte que comercialitza amb una marca pròpia o bé col lectiva que<br />

s’i<strong>de</strong>ntifiqui amb l’origen geogràfic.<br />

Els dos elements amb què es mesura el component <strong>de</strong> l’Esca<strong>la</strong> local tenen a<br />

veure amb l’estratègia <strong>de</strong> comercialització. Conscientment s’ha volgut mesurar<br />

aquest ítem, ja que segons Ploeg (2008) es po<strong>de</strong>n i<strong>de</strong>ntificar dos mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong><br />

pagesia en funció <strong>de</strong>ls seus canals <strong>de</strong> comercialització. El primer respon a <strong>la</strong><br />

lògica global <strong>de</strong>ls mercats infinits a gran esca<strong>la</strong> on l’estratègia <strong>de</strong> comercialització<br />

no té límits; i el segon lluita per escurçar els circuits comercials <strong>de</strong> distribució i<br />

s’acosta al consum directament. El mo<strong>de</strong>l dominant és el que <strong>de</strong>slliga <strong>la</strong> pagesia<br />

<strong>de</strong>ls canals comercials per tal d’alliberar-<strong>la</strong> <strong>de</strong> les carregues més enllà <strong>de</strong> les<br />

productives. A aquest mo<strong>de</strong>l l’anomena Imperi i argumenta que està estructurat<br />

per tota una sèrie d’elements que el sostenen i el fan créixer, també és cada<br />

vegada més centralitzat i contro<strong>la</strong>t per poques i po<strong>de</strong>roses mans. En canvi, el<br />

segon mo<strong>de</strong>l apropa <strong>la</strong> pagesia al consum i <strong>de</strong>scentralitza tant les unitats <strong>de</strong><br />

consum com les <strong>de</strong> producció, i trebal<strong>la</strong> amb una xarxa amb no<strong>de</strong>s que es<br />

re<strong>la</strong>cionen d’una manera més horitzontal que vertical.<br />

És interessant observar com el component <strong>de</strong> l’Esca<strong>la</strong> local és el que presenta<br />

una major distància entre el valor que assoleix <strong>la</strong> pagesia tradicional i el que obté<br />

<strong>la</strong> nouvinguda. El subín<strong>de</strong>x reflecteix com <strong>la</strong> pagesia tradicional està molt més a<br />

<strong>la</strong> vora <strong>de</strong>l mo<strong>de</strong>l agroindustrial pilotat per l’Imperi i per tant allunyat <strong>de</strong>l Nou<br />

paradigma rural. El fet <strong>de</strong> tenir <strong>de</strong>finit el punt <strong>de</strong> partida dintre <strong>de</strong>l sistema<br />

dominant provoca que els joves que volen rellevar les explotacions agràries<br />

familiars tradicionals tinguin unes inèrcies que els empenyen a continuar el<br />

mo<strong>de</strong>l agrari intensiu que s’arrossega tant a Europa com a Canadà <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls anys<br />

seixanta.<br />

262

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!