Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

exigències de l’entorn fan necessària una contínua millora de les condicions
econòmiques i socials de les explotacions agràries familiars. Aquestes no es
viuen com una ruptura, sinó com una adaptació a un nou context més modern i
complex. Garrido i Gil (1997) expliquen que en aquest moment, quan les famílies
comencen a adaptar-se als canvis a partir de la maximització dels seus recursos
humans i materials, però d’una manera encara col lectiva, es pot parlar
d’estratègies familiars. Les famílies organitzen els seus recursos en funció de
l’entorn econòmic i social. El model modern s’associa amb dinàmiques més
flexibles i heterogènies. És precisament de les diferents estratègies que la
família, com a grup, vulgui i pugui adoptar on es troben els conflictes amb els
joves. En aquest punt la família pot optar per reforçar les estratègies individuals
de cada membre, o d’algun en concret; o bé continuar reproduint el model
col lectiu (Díaz, 1997).
En la família tradicional, la dominància del pare, les desigualtats de gènere i la
identificació dels interessos familiars amb els de l’explotació agrària, creaven
situacions molt homogènies (González, 2002: 8). Però les noves estratègies
familiars, més modernes, obren la porta a un ventall molt més ampli d’actuació.
L’apropament del món rural i de l’urbà, l’augment de la formació dels joves
rurals, les noves tecnologies de la informació, etc; han facilitat un equilibri de
forces en les relacions familiars alhora de prendre les decisions, i així s’han
creant situacions molt diferents arreu del territori agrari.
Quan arriba el moment en què la persona jove s’ha d’incorporar al món laboral
es dibuixen dues situacions: (1) abandonar el grup familiar i iniciar-se
laboralment fora de l’àmbit agrari de la família, o (2) continuar treballant a
l’explotació agrària a l’espera d’incorporar-se com a titular o co-titular en un
futur no gaire llunyà. La primera situació pot ser un estadi de pas vers la segona,
malgrat alguns estudis apunten que el fet que la pluriactivitat s’hagi instaurat
com a pràctica habitual en moltes de les explotacions agràries familiars, ha
propiciat que els joves prefereixin treballar fora d’aquest nucli familiar i assolir
més independència. També s’ha constatat que quan més temps passa el jove
fora de l’explotació agrària familiar, menys possibilitats té de retornar (Errington
i Gasson, 1996). Com que el context social i econòmic no és propici a donar
suport a la incorporació al sector agrari, la realitat és que actualment la major
part dels joves que poden triar entre romandre a l’explotació agrària familiar o
treballar en un altre sector, opten per la segona opció. I com que les famílies
modernes es mostren molt més flexibles amb els joves que en èpoques
passades, el nucli familiar també és partidari de l’abandonament de l’activitat
agrària (Villa, 1999; González, 2002: 19). En aquest punt també és rellevant
l’aportació de Benelbas (1983, citat per Gómez Benito i González, 2002) quan
28