Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

agràries petites i mitjanes d’arreu del món (Goodall, 2007). Les noves
estratègies per fomentar la incorporació a l’activitat agrària han de tenir en
compte el nou paradigma alimentari que es viu en les societats modernes.
Finalment cal anotar que malgrat diferents administracions públiques estan fent
un esforç per donar suport a una nova generació de persones que gestionin les
explotacions agràries presents i futures, encara són moltes les mancances que
presenta l’enfocament formal. És per aquest motiu que han sorgit a diferents
punt del planeta diverses entitats des de l’àmbit associatiu i sindical per donar
suport a la jove pagesia i sobretot a la nouvinguda.
2.6. L’organització social que acompanya una nova generació de
pagesia
En els últims anys es constata arreu del món un moviment social que dóna
suport a un model agrari basat en un treball digne per la pagesia i en una
alimentació sana per la ciutadania. Sota els criteris de l’agricultura ecològica, de
la sobirania alimentària i de les relacions humanes justes, reneix un moviment
que pren múltiples formes que van des d’organitzacions de consum agroecològic,
fins a xarxes de formació agrària o moviments en defensa de la terra. Dintre dels
objectius de bona part de les entitats que formen aquest nou moviment es troba
l’entusiasme per fomentar una nova generació de persones que treballen la terra
sota paràmetres ecològics i de justícia social.
Els motius que responen a la visualització d’un nou moviment social són de
diferent ordre. Arrel del procés intens de globalització, es configura un moviment
contraposat que reclama la localitat com a signe d’identitat. Aquest fet provoca
que bona part de la població comenci a organitzar-se per reclamar elements de
la vida quotidiana que s’estan perdent com ara els mercats locals, algunes
varietats autòctones de llavors, les relacions de confiança amb la gent propera,
la formació agrària des dels coneixements ancestrals, etc. Aquest despertar
ciutadà torna a connectar bona part de la població –tant rural com urbana- amb
elements bàsics com és el retrobament amb la T(t)erra (Riechmann, 2003).
Alguns dels efectes de l’economia agrària capitalista com per exemple les
continues crisis alimentàries (vaques boges, grip aviar, dioxines als pollastres,
etc) han provocat un rebuig important del model agrari intensiu, que
conseqüentment aboca a bona part de la població a cercar alternatives
alimentàries dintre de la seva quotidianitat (Vives, 2010: 58). També formen
part del moviment social algunes entitats ecologistes que defensen els sistemes
agraris des de la seva integritat i que rebutgen la introducció d’elements com els
52