Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

cura del territori (Euskadiko Gazteriaren Kontseilua, 2010: 36). La posada en
escena es veu acompanyada per un sector de la població minoritari, però
creixent, que valora l’agricultura d’escala petita, de produccions ecològiques i de
qualitat, pel valor territorial que suposa i fins i tot com a símbol se resistència
enfront la globalitzada societat actual (Etxezarreta, 2006: 223).
2.3. Les famílies pageses evolucionen
Segons Díaz (1997) la família pagesa destaca per la seva singularitat com a grup
i la situa com a peça essencial pel manteniment de l’activitat agrària en els
països industrialitzats. Argumenta que tradicionalment ha sabut adaptar-se als
canvis com una unitat social que ha cercat reproduir les seves condicions de vida
i treball de la millor manera possible a partir dels propis recursos familiars. Però
en els últims anys es qüestiona des de diferents esferes acadèmiques i polítiques
la resistència dels models familiars tradicionals (Williams i Farrington, 2006) en
un entorn de canvi constant i accelerat.
Un dels elements clau que introdueix un canvi en el tarannà de les famílies
pageses és la presa de decisions a la unitat domèstica. Fins ara havia dominat
l’interès del grup enfront de l’individual. En canvi, les dinàmiques socials actuals
afavoreixen molt més les decisions de cadascun dels membres joves de les
famílies pageses, fet que en moltes ocasions esquerda el projecte de la família
pagesa com a tal. A més, a la presa de decisions cal incloure el canvi accelerat
en el sistema econòmic i social globalitzat. Les famílies pageses s’han d’adaptar a
un entorn capitalista que implica tota una sèrie de passes estructurals on la
incorporació d’una nova persona jove no sempre és la millor opció (Williams et
al., 2006). Aquest fet, és un dels elements que incita a parlar de l’amenaça que
suposa que moltes decisions individuals acabin creant un greu problema de relleu
generacional de les explotacions agràries de caire familiar.
Tradicionalment l’explotació agrària i la família han estat íntimament lligades en
un model de producció i reproducció. El fet que la família esdevingui el nucli
bàsic a partir del qual es desenvolupen la resta de relacions socials dels seus
membres, permet identificar l’explotació agrària familiar com un actiu d’acció
social i com una unitat bàsica de la vida econòmica dels membres familiars
(Moyano i Sevilla, 1978). Però a mesura que la identitat com a grup es va diluint,
també se separen els aspectes laborals dels estrictament familiars; una de les
noves tendències de la societat rural actual.
Les estratègies familiars més comuns a la majoria de les explotacions agràries
que continuen l’activitat són la conservació i l’augment del patrimoni familiar, així
com la millora de la posició de la família en l’estructura social (Díaz, 1997). Les
27