Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

“(...) the focus was on investments in large-scale infrastructural projects and in
big industrial plants (...) The pioneering women, however, had no trust in this
road to development which they consider insecure, costly and not very
sustainable. In their view, these kinds of strategy make rural areas dependent on
the policies of investors and companies acting at global level” (Rooij, 2006: 243).
“L'atenció es va centrar en les inversions en projectes d'infraestructures a gran
escala i en grans plantes industrials (...) Les dones pioneres, però, no tenien
confiança en aquest camí cap al desenvolupament que consideraven insegur,
costós i poc sostenible. En la seva opinió, aquest tipus d'estratègia crea a les
zones rurals dependència de les polítiques dels inversors i les empreses que
actuen a nivell global" (Rooij, 2006: 243).
Les explotacions agràries són autònomes en la mesura que redueixen la seva
dependència de factors que limiten la presa de decisions. Per exemple la reducció
de costos de producció és una manera de ser més autònom i de no dependre
tant de la compra d’inputs –farratges, fertilitzants, maquinària d’última
generació, etc-. La pagesia que desenvolupa estratègies de reforçament des de
la base dels seus recursos i a través de la coproducció referma la seva autonomia
enfront la dependència dels recursos externs (Ploeg, 2008). Bové i Dufour
(2003) la descriuen de la següent manera:
“L’autonomia s’adquireix tan aviat com es té la possibilitat d’alimentar el bestiar i
d’aportar als cereals l’adob necessari a partir del femer. En reduir al màxim els
components químics, l’explotació esdevé per si mateixa un lloc d’equilibri entre
producció efectiva i producció requerida. Noció capital per a mostrar que la
coherència d’una explotació depèn de la producció que es fa en el territori i de la
gestió sobre el terreny dels resultats de la collita i dels valors afegits” (Bové i
Dufour, 2003: 215).
En contrapartida, les inversions que cal fer per adquirir els medis de producció
necessaris per engegar una activitat agrària o per redimensionar-la, quan
aquesta està lligada a una agricultura tecnificada i especialitzada, acostumen a
ser enormes (Breton, et al., 1997: 667). Aquesta és una de les barreres que
paralitza l’entrada de persones joves al sector, degut a la incapacitat de fer front
a les despeses inicials de posada en marxa i és un dels motius que atrapa la
pagesia agroindustrial en un cercle viciós de difícil sortida.
“Commodity farmers recognize that they are caught in a bind. But once they have
made major fixed capital investments in the production of a given commodity,
they find it very hard to switch to more promising alternatives when the price of
their primary products drop” (Seccombre, 2008: 13).
“Els agricultors industrials reconeixen que es troben atrapats. Però una vegada
que han fet grans inversions de capital fix en la producció d'un producte, els
resulta molt difícil canviar a alternatives més prometedores quan el preu de les
seves produccions cau" (Seccombre, 2008: 13).
105