Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

a la gent, però també a la informació sobre les dinàmiques econòmiques i
socials, als coneixements locals, als grups de poder, etc.
D’altra banda, algunes de les oportunitats descrites en altres estudis (Barham et
al., 2002), són la flexibilitat de llogar o comprar una explotació agrària que
s’adeqüi a les necessitats i motivacions del jove, triar el sistema de producció o
el nombre de caps de bestiar amb què es vol treballar, l’adequació de les idees al
nou projecte empresarial, etc. Hi ha estudis que relacionen el sorgiment
d’activitats agràries innovadores amb l’experiència educativa i professional fora
del sector agrari (Sotte, 2003: 15). Aquest fet és de vital importància per a la
pagesia nouvinguda que pot aportar una mirada externa al sector, sense tants
prejudicis ni limitacions culturals.
Els joves que no s’han criat en una explotació agrària familiar tenen, en certa
manera, la llibertat de poder triar com gestionar l’explotació agrària que
comencen de zero. El problema, en molts casos, és que no arriben a començar-la
per la quantitat de barreres –sobretot estructurals- que han de resoldre abans
d’engegar. El handicap estructural se supleix en la major part dels casos
engegant una activitat agrària on la inversió inicial és petita, on no cal una
quantitat de terra excessiva, on la venda directa és senzilla de fer i on es
combina fàcilment una opció laboral pluriactiva (Alberdi Collantes, 2005: 15). La
fórmula més estesa en els últims anys respon a explotacions agràries hortícoles,
majorment de producció ecològica, on es crea una marca pròpia i es fa una
venda directa.
És important anotar que la pagesia nouvinguda dels últims anys al sector agrari
difereix en alguns aspectes de la tornada al camp 11 dels neorurals dels anys
setanta. Les migracions que es varen donar quaranta anys enrere eren de fugida
de la ciutat com a espai contaminat i pervers, de maximització de la llibertat
física i espiritual, de la utopia com a bandera i de cerca d’un lloc deslligat de
l’estandardització de la vida a la urbs (Nogué, 1988: 146). Nogué diferencia els
que es dediquen a la pagesia, neocamperols, dels que fan tasques més
artesanals, neoartesans, i dels joves pluriactius que desenvolupen tasquen
urbanes en entorns rurals. En definitiva, els neorurals són els joves que amb
orígens urbans aterren al món rural per emprendre un canvi de vida, moltes
vegades lligat al sector agrari professional i moltes altres deslligat. Provenen de
moviments de contracultura, tant a Amèrica del Nord com a Europa, començant
a esdevenir un fenomen a partir del maig del 68 francès. Aquest fenomen
11 En anglès s’ha emprat molt l’expressió back-to-the-land. Veure: Jacob, J. (1997): New Pioneers:
Back-to-the-land Movement and the Search for a sustainable future. En francès le retour a la
Nature. Veure: Leger, D. i Hervieu, B. (1979): Le Retour à la Nature, au Fond de la Foret, l’Etat.
Paris, Editions du Seuil.
41