Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

6.4.1.2. La recuperació de varietats i races tradicionals
Un altre dels elements que reneix amb la valorització del lloc, és la recuperació
de llavors o de bestiar tradicional de la zona. La homogeneïtzació introduïda amb
els processos industrials, és contestada per una part de la mateixa pagesia que
es resisteix a deixar de conrear algunes de les varietats tradicionals.
Paradoxalment són els nouvinguts els que s’interessen en major mesura per
produir seguint el que és tradicional de cada zona. Per la pagesia nouvinguda és
important adaptar-se al que culturalment ha funcionat en un indret concret.
[ús de varietats tradicional] “Sí... de fet ho fem, estic molt d’acord!” (2PN88H).
“We are doing… trying to preserve different varieties!” (1PN47D).
"Ho estem fent ... tractant de preservar diferents varietats!" (1PN47D).
En canvi els joves que poden posar en pràctica el coneixement dels avis, no
l’aprofiten i tendeixen a treballar amb varietats de llavors i amb races que no són
autòctones. Hi ha algunes excepcions, com mostra la següent cita, que recorda
que una part de la pagesia tradicional encara empra llavors dels avis, sobretot
per les qualitats nutritives i per l’adaptació que mantenen les varietats
tradicionals al lloc on són conreades.
“Jo segueixo fent ordi del país, em guardo la grana... potser fa 30 anys que fem el
mateix cereal... però normalment tothom va molt a la productivitat... jo me’l faig
per fer farratge perquè té molta més fibra, per això el faig” (2PT58H).
També hi ha un grup de joves, sobretot d’origen agrari, que entén que les llavors
i les races de bestiar tradicionals no s’haurien de perdre. Alguns estan intentant
recuperar-les per a un consum més personal que no per l’activitat professional
“Crec que s’han de guardar les races o el gra típic d’un lloc... s’hauria de protegir,
sí!” (2PT68D).
“No tenim res... però és una cosa que personalment tinc sarments per mi... els
estic plantant d’una vinya antiga... m’agrada molt i em sembla que s’haurien de
conservar...” (2PT85H).
“Potser estaria bé això de recuperar llavors... amb les llavors antigues no hi havia
tantes malalties com les d’ara... no havies de tirar res i això ho he viscut jo, abans
fèiem menos tractaments fitosanitaris... però és que aquestes grans empreses de
llavors... no els interessa” (2PT63H).
Aquesta última cita mostra com hi ha hagut una invasió subtil de les llavors
millorades que han anat desplaçant les tradicionals. El relleu ha introduït uns
282