Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

continuada o d’intercanvi d’experiències si va a treballar a una altra explotació
agrària. Malgrat és un primer pas per millorar les estratègies d’incorporació a
l’activitat agrària, aquesta línea engegada per l’administració provincial és
insuficient per a assegurar el relleu generacional que necessita actualment el
territori de Manitoba.
Les dades de l’últim cens agrari de 2006 19 han esperonat alguns òrgans influents
i amb poder a promoure accions per a treballar en el reforçament dels sector
agrari. Per exemple el Parlament Canadenc organitza un seguit de sessions de
treball entre l’any 2009 i 2010 per conèixer amb més profunditat la situació de la
joventut agrària i poder escriure recomanacions al respecte. D’altra banda, el
novembre de 2010 el ministre d’agricultura canadenc assumeix públicament un
compromís amb el relleu generacional en les explotacions agràries canadenques
fent una crida a treballar intensament i conjunta per a resoldre la problemàtica.
Anuncia mesures de suport que facin realitat els desitjos polítics. Resta per veure
l’impacte i la rellevància d’aquest despertar de la classe política canadenca.
En termes generals, el que es desprèn de les polítiques passades i actuals per
donar suport a una nova generació de persones al capdavant de les explotacions
agràries és que cal abordar la intervenció sota paràmetres de complexitat. La
incorporació al sector agrari no significa només tenir capital suficient per
començar l’activitat, sinó que hi ha molts altres factors que hi intervenen. Per
tant, les ajudes directes o la bonificació dels préstecs són mesures benvingudes
però no ressolen el problema del relleu generacional (Hantos, 2008: 119). Per
afrontar els reptes actuals de la incorporació al sector agrari cal pensar fórmules
imaginatives que evidentment no seran iguals per a cada territori. De fet no té
sentit que hi hagi un programa universal, ja que cada context requereix el seu
propi enfocament (Gillespie i Johnson, 2010: 43).
La major part de programes actuals estan mancats d’una visió integral, fet que
els limita en el plantejament de les seves actuacions. Les ajudes directes han
d’anar acompanyades de mesures com un fort programa d’assessorament i
acompanyament proper, han d’entendre l’activitat agrària des de la producció
fins que el producte arriba al consum, han d’incorporar estratègies i dinàmiques
empresarials per tal de planificar estratègicament la gestió de l’activitat agrària,
etc.
El canvi en la demanda dels consumidors més conscients vers aliments produïts
localment, frescos, sota paràmetres ecològics i seguint uns estàndards de
qualitat i seguretat; està revolucionant les dinàmiques de moltes explotacions
19 Entre els anys 1996 i 2006 la mitjana d’edat de la població agrària canadenca ha passat de 48 a
52 anys (Statistics Canada, 2010)
51